Resultats de la cerca

Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit

De fet, representà una iniciativa nord-americana contra l’imperialisme japonès Hi fou signat el tractat de Washington, entre els EUA, la Gran Bretanya, França, Itàlia i el Japó, en el qual s’acordà de limitar els armaments navals al Pacífic Hi fou signat també el pacte de les Quatre Potències, entre els EUA, la Gran Bretanya, França i el Japó, en el qual els signataris es comprometeren a celebrar consultes mútues en qualsevol qüestió que sorgís en aquella zona Un altre acord féu referència a la situació de la Xina

Tercer comte d’Ureña i senyor d’Osuna Reclamà els drets de la seva dona, Mencía de Guzmán, a l’herència del ducat de Medinasidònia i el comtat de Niebla, però Ferran el Catòlic no ho acceptà Intentà d’apoderar-se del ducat per la força setge de Sanlúcar de Barrameda, 1516, però Cisneros s’hi oposà No resolta aquesta qüestió per Carles I, Girón s’uní a l’alçament comuner En fou nomenat capità general, però fracassà i perdé Tordesillas 1520 Acusat de traïció, es passà al bàndol imperial

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971

Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador qüestió dels Tres Capítols, administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble 680-681, condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infallibilitat

Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…

S'encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge a Catalunya i d’administrar els béns immobles urbans Fou formada per nou vocals tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT En ésser aprovada la municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937, hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins el 1939

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits