Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
Sueca
Vista aèria de Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…
São Tomé i Príncipe

Catedral de Nossa Senhora da Graça a la capital de São Tomé i Príncipe, São Tomé
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’empobriment…
Casal de la Paeria (Lleida)
Art romànic
Situació Façana de l’antic casal dels Sanaüja, venut a la ciutat al final del segle XIV i reconstruït, i en bona part remodelat, l’any 1929 aprofitant les pedres antigues ECSA-JI Rodríguez Aquest edifici, el més representatiu del poder municipal, és situat al centre de la ciutat de Lleida, a la plaça del mateix nom, des d’on comença el Carrer Major JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 JRG Història El que seria en el futur el casal de la Paeria fou bastit al segle XIII per Arnau de Sanaüja, i seguí en mans d’aquesta família, senyora de les Borges Blanques, fins al 1342, any de la mort de…
Felip II de Castella

Felip II de Castella, dibuix publicat a La Ilustració Catalana, inspirat en un quadre de Juan Pantoja de la Cruz.
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella (1556-98), de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98) i de Portugal (Felip I) (1580-98).
Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…
Castellar de la Ribera

El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
Darnius

Porta d’entrada de l’antic recinte fortificat medieval de Darnius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de terraprims de la Garrotxa d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Darnius, de 34,93 km 2 , s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany al terme de…
Cunit

Passeig marítim de Cunit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa.
Situació i presentació Limita a l’W amb Calafell, al N amb Castellet i la Gornal, terme de l’Alt Penedès, a l’E amb Cubelles, que pertany al Garraf, i al S amb la Mar Mediterrània, amb un front de 2,5 km de platja sorrenca i aigües tranquilles, protegides per set espigons que formen sis cales El terme és accidentat pels darrers contraforts sud-occidentals de la Serralada Litoral Les cotes màximes són a la partió del terme amb Castellet i la Gornal 195 m Predominen les formacions de calcàries cretàcies als costats oriental i occidental del terme, amb una clapa miocènica a l’extrem N que abasta…
futbol americà

El field goal és un xut entre els pals de la porteria rival
Fotolia
Futbol americà
Esport de pilota (ovalada, similar a la del rugbi però una mica més petita).
que es practica entre dos equips d’onze jugadors sobre un camp rectangular de 100 iardes de llarg, en els extrems del qual se situen unes estructures formades per tres pals que fan la funció de porteria Consisteix a anotar tants punts com es pugui Els equips poden marcar de la manera següent Touchdown = sis punts Aquesta anotació s’aconsegueix quan un jugador de l’equip que té la possessió de la pilota arriba, tot controlant-la corrent o atrapant una passada, a la zona de marca del rival Després d’un touchdown , es fa una jugada addicional a dues iardes de la zona d’anotació del rival que pot…
Montoliu de Segarra
Montoliu de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montoliu de Segarra, dit també Montoliu de Cervera i antigament Montoliu Lat, de 29,47 km 2 , és situat al S de la comarca Limita a l’W amb Montornès de Segarra, al NW amb l’enclavament de Gramuntell, del terme de Ribera d’Ondara, municipi aquest que a més termeneja pel NE i E, al N, per un petit tram, amb Cervera, a l’E i al SE limita amb Talavera, a migdia amb Llorac i Vallfogona de Riucorb els dos de la Conca de Barberà, i al SW amb Guimerà Urgell Aquest municipi s’estén al sector de migdia de Cervera, a la capçalera del Cercavins, que travessa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina