Resultats de la cerca

Aquesta torre medieval, probablement del segle XI o XII és situada en una elevació de 737 m d’altitud, a la partió entre els termes d’Arbúcies i de Riells Era una torre circular, de bon carreus, de la que resten poc més d’un metre per costat i poques filades per l’altre Per la seva situació sembla una torre de guaita relacionada amb el castell de Montsoriu, dintre del terme del qual es troba

Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu

Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis

Resten pocs vestigis d’aquesta capella de la caseria anomenada la Pobleta de Montanyana, situada a la capçalera del barranc de Sant Miquel, confluència dels barrancs de Palleroa i de l’Almúnia JBP Les escasses filades dels seus murs dibuixen la planta d’un senzill edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb una tècnica rústega, de pedra sense treballar, de datació molt imprecisa entre els segles XI i XII JAA

De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó

Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites

Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828 Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno 1828 patriòtic Antoni ↑ Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida , èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton

A l’època faraònica, rebia el nom de Seret i avui el d’Istabl ‘Antar És obra de Hatšepsut Comprèn dues sales, la primera de les quals, coneguda com el pòrtic o vestíbul exterior, tenia originalment vuit pilars només n'hi resten tres, distribuïts en dues files En ella hi ha gravat un important text de Hatšepsut que fa referència, entre altres temes, a la dominació dels hikses Un curt passadís condueix a la segona sala, destinada a santuari, sense quasi decoració

Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508