Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Lluís Felip Josep d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (1785-93).
Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats Novament…
Pau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1796-1801).
Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així, restringí els…
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…
Extrema Izquierda Federal
Partit polític
Partit republicà federal, fundat al juliol de 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal [PRDF], pels diputats Antonio Jiménez i Salvador Sediles.
Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…
Sierra Leone 2010
Estat
La determinació del Govern presidit per Ernest Bai Koroma de combatre la corrupció va donar els seus fruits, ja que el país va millorar i va passar del lloc 158 al 146 en la llista anual elaborada per l’organització Transparència Internacional Esperonada per les obres de rehabilitació de les infraestructures i les inversions en les mines de ferro i l’agroindústria plantacions d’oli de palma, cautxú i cafè, l’economia va mantenir un elevat creixement, del 4,7% segons el Banc Mundial A la Haia, al Tribunal Especial per Sierra Leone, van continuar les audiències dels testimonis en el judici…
Antoni Villalonga i Pérez
Història
Política
Dirigent republicà federal.
Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i…
Jacques-Louis David
Retrat de Monsieur Sériziat , de Jacques-Louis David
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…
Pierre R. Piller
Història
Anarquista francès conegut com a Gaston Leval.
Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià especialment amb el grup d’"Estudios” El 1953 s’installà a París Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats des de posicions anarquistes estrictes a assenyalar una relació entre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina