Resultats de la cerca

La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la…

Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…

Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II

Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles

El lloc de Beranui és conegut des de l’any 871, en què és documentat com a centre de la vall homònima drenada per l’Isàvena Una interpretació estricta de les notícies històriques situaria la creació i organització d’aquest castell entre el 1054 i el 1059, car en la primera data Ramir I d’Aragó i de Ribagorça bescanvià amb Eisolina les viles de Veranui i Pardinella per la meitat de Castelló de Tor, mentre que un diploma del 1059 reporta la donació que féu el mateix rei als germans Bernat i Amat Ricolf, fills d’Eisolina, del castell anomenat de Beranui, amb la seva vila, de la vila…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…

L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “ archidiachono de Laguarres ” L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura…

Filla del rei Ramir I, fou casada amb el comte Ermengol III, de qui fou la tercera muller El 1067, ja vídua, féu donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà Ribagorça i de la tercera part del de Purroi, que havia heretat del marit

El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Vall d’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores

Els governants de Gòtia i de Septimània també apareixen amb el títol de marquès Al territori català els comtes de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça empraren, amb el títol de comte, el de marquès També, en funció de la defensa d’una frontera, apareix amb aquest títol 917 Ermenard