Resultats de la cerca
Es mostren 3306 resultats
tauleta
Tauleta d’un teginat de sostre, romànic, del segle XIV, conservada al MNAC
© Fototeca.cat - Rambol
Art
Cadascuna de les planxes de metall preciós, de vori, etc, decorades amb baixos relleus, amb repussats, etc, o amb inscripcions, que formen part d’un díptic, d’un tríptic o d’un políptic.
Bonanno
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor romànic italià.
És autor de les portes de bronze de la catedral de Monreale, a Sicília 1186, i dels batents de bronze de la porta de la capella de San Ranieri 1180, a la catedral de Pisa
brodat
Detall del brodat romànic Tapís de la Creació , procedent de la catedral de Girona (s XI)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ornament de fil, generalment damunt teixit i, algunes vegades, damunt paper, realitzat amb la tècnica de la brodada química
.
L’embelliment de teixits amb brodats és tan antic com l’ús d’aquells
art gòtic
La catedral de Palma, Mallorca (1229-1346)
Secret Pilgrim (CC BY-SA 2.0)
Art
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
congost de Tresponts
El Segre en el seu pas pel congost de Tresponts amb el camí i el pont romànic homònims al fons
© Fototeca.cat
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Santa Creu de Calafell
Vista exterior del conjunt de llevant de la Santa Creu del Castell de Calafell
© Fototeca.cat
Església
Església de l’antic castell del municipi de Calafell (Baix Penedès), d’estil romànic llombard.
És situada a l’extrem septentrional del recinte del castell, de manera que les façanes nord i est formen part de la muralla defensiva del clos El temple, datat de la segona meitat del s XI, ha estat molt modificat, fins i tot ja en època medieval, cosa que li dóna una estructura molt complexa L’edifici original, al sector nord del conjunt, consta d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, l’un al centre i l’altre adossat al mur oest És coronada, a l’est, per un absis semicircular precedit per un presbiteri situat sobre una petita cripta coberta amb volta i que ocupa l…
Sant Salvador del Canadell
Ermita de Sant Salvador del Canadell
© C.I.C-Moià
Capella
Antiga capella d’origen romànic i documentada des del 1331 del municipi de Calders (Moianès).
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.
El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…