Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
Camillo Benso di Cavour

Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…
Novara

Catedral de Novara
Francisco Anzola (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província homònima.
Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola arròs, cereals i un nucli industrial indústria tèxtil cotó, seda, fibres artificials, química i mecànica i arts gràfiques Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps llac Major D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial Al segle IV esdevingué seu episcopal Capital d’un comtat segle X i ciutat lliure segle XI, fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds Marquesat 1538, passà…
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament…
Giuseppe Mazzini

Giusepe Mazzini
© Fototeca.cat
Història
Política
Patriota i polític italià.
Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-48, fou…
Vischer
Escultura
Família d’escultors i bronzistes de Nuremberg actius durant els segles XV i XVI.
Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el principal…
tractat d’Utrecht

Cobertes impreses del tractat d’Utrecht
Història
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya.
Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt…
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina