Resultats de la cerca

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut

Eclesiàstic, fou un humanista culte Escriví comèdies L’Opera d’Aubais, Lo tresaur de Substancion i la novella Istòria de Joan-l’anpres , sobre la vida camperola en vers escriví L’Odissèa travestida i L’Eneïda de Cèlanòva, on transportà herois i fets èpics a un medi rural Lo Sèti de Cadarossa ‘El setge de Cadarossa’, poema heroicocòmic, és una sàtira rabelaisiana del clergat i dels monjos La seva obra francesa és abundant i en una gran part inèdita

Una unitat de soldats de l’exèrcit rus metralla un comboi de refugiats txetxens prop de la ciutat de Goiti, al sud de la capital de Txetxènia, Grozni L’atac causa la mort d’una cinquantena de civils, gairebé tots els que viatjaven en un autobús El mateix dia, l’exèrcit rus pren el control de la ciutat d’Argun, i l’endemà aconsegueix completar el setge sobre Grozni, una ciutat que pateix un intens bombardeig des de fa dies

Eren formades per militars, funcionaris, comerciants, etc, i s’ocuparen de mantenir l’ordre públic i d’aplegar recursos per a lluitar contra els carlins La de Barcelona intervingué en la reobertura i el funcionament de la seca de Barcelona moneda catalana Foren suprimides pel govern al principi de l’any 1837 Durant la Insurrecció Centralista de Barcelona, l’any 1843, fou constituïda a Gràcia una nova Junta d’Armament i Defensa per a collaborar al setge de la ciutat

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny

Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram