Resultats de la cerca

Participà en el Modernisme i fou més tard teoritzador de l’ultraisme Entre les seves novelles destaquen El pobre Baby 1915, El eterno milagro 1918 i La huelga de los poetas 1921, i entre els seus treballs crítics, La nueva literatura 1917-27

Amic de Bécquer, escriví poemes romàntics i d’inspiració clàssica Poesías , 1858 Nuevas poesías , 1867 i narracions costumistes

A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata

D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol

Fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida Vargas, adoptà el cognom d’un dels avantpassats del seu pare El 1854 es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i de funcionari Afeccionat als estudis arqueològics, viatjà per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a l’obra Historia de los templos de España primer volum, 1857, a imitació dels Recuerdos y bellezas de España 1839, de Pau Piferrer, que restà inacabada La seva obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària La qualitat poètica de les seves Rimas 1871 provingué del fet d’haver superat el…

El 1501, acompanyat de Juan de la Cosa i Vasco Núñez de Balboa, recorregué el litoral colombià El 1521 hi fundà la colònia de Santa Marta

Fou ministre d’instrucció pública durant la República 1933 i membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Escriví Fuentes para el estudio de la paidología 1917 i Influjo de la psicología en la pedagogía francesa 1921 Basà tota la pedagogia en el coneixement de l’evolució biològica de l’infant

Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico

Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat 1301 durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo Per la sentència arbitral de Tarassona 1304 foren fixats els límits territorials amb Aragó Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre 1308 el regne de Granada tractat d'Alcalá de Henares , però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar 1309 Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de…

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla