Resultats de la cerca

Destacat representant del corrent informalista que deriva directament del surrealisme, exposà per primera vegada el 1934 a París on residí des del 1926 La seva amistat amb Duchamp, Arp, Picabia, Delaunay i d’altres l’influí poderosament Amb ells signà un “manifest dimensionista” que a la llarga no es traduí en una pràctica pictòrica definida Acabada la Segona Guerra Mundial assolí plenament l’informalisme que el caracteritza a base de traços que semblen generar una idea de moviment Ha escrit també algunes poesies

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat

Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política

Fill de Robert IV el Fort, comte del Wormgau En morir el seu germà el rei Odó I 898, el succeí als comtats de París i d’Anjou i al ducat de França Derrotà els normands a Chartres i signà el tractat Saint-Clair-Sur-Epte 911 pel qual els atorgava terres Fou elegit a Reims rei de França per una facció de la noblesa i morí lluitant contra el monarca legítim, Carles III el Simple, a la batalla de Soissons

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia

S'uní al moviment de no-cooperació 1921 i més tard al Partit del Congrés, però el 1946 fou elegit secretari general del congrés parlamentari d’Uttar Pradesh Després d’ocupar diversos ministeris, reformà el partit i esdevingué cap de govern a la mort de JNehru 1964 Durant el seu mandat s’hagué d’encarar a greus problemes alimentaris i a problemes fronterers amb la Xina i el Pakistan Signà l’acord de Taškent 1966 amb el Pakistan poques hores abans de morir

Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció