Resultats de la cerca

De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a…

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de J Mayorga Les…

Format a París, el 1965 fundà la seva companyia Le Grand Magic Circus et ses Animaux Tristes, en la qual collaboraren assíduament Roland Topor, Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal En els seus muntatges utilitzà elements de gran guinyol, tot cercant, a través del sarcasme i la burla, de crear uns espectacles de participació collectiva que podien resoldre's en una festa Cal esmentar, entre els seus muntatges, els musicals Zartan 1971, Mélodies du malheur 1979, Le bourgeois gentilhomme 1981, Cabaret 1988, La Révolution Française 1989, Metropolis 1989 i Zazou 1990 Dirigí també obres d'altres…

Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…

Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos  1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en…

Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i  Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes de la por 1998, amb Sílvia Vega i El beuratge 2003…

Ha conreat molts gèneres literaris, tant novella, conte, poesia i teatre com assaig Debutà el 1983 amb la novella Raudt, svart ‘Vermell, negre’, si bé no escrigué, ni es representà, la seva primera obra dramàtica,  Og aldri skal vi skiljast ‘I no ens separarem mai’, fins el 1994 Ha estat en aquest gènere que ha obtingut un major reconeixement mundial, sobretot després del muntatge que feu el director francès Claude Régy de Nokon kjem til å komme ‘Vindrà algú’ És el dramaturg noruec que ha estat més representat després d’Ibsen, i els seus textos han estat traduïts a més de quaranta llengües La…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1978 Cel de nit , d’Eudald Puig 1979 Memòria del cos , d’Àlex Susanna 1980 Terres perdudes , de Salvador Oliva 1981 Cants d’Hekatònim de Tifundis , de Joan Margarit 1982 Carrer d’hivern , de Víctor Obiols 1983 1983 , de Jordi Jové 1984 Llibre de les inauguracions , de Màrius Sampere 1985 Tres quaderns , de Joan Casas 1986 Memòria de la carn , de Josep Navarro 1987 desert 1988 Les ombres, Laocoont, les ombres , de Jacint Sala i Codony 1989 Vista cansada , d’Antoni Puigverd 1990 Enfora , de Lluís…

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…