Resultats de la cerca
Es mostren 978 resultats
Arthur Schnabel
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…
Unió Esportiva Vic
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67, exceptuant la…
Tansu Çiller
Política
Política turca.
Estudià economia als EUA Exercí com a professora i també es dedicà a negocis immobiliaris El 1990 ingressà al Partit de la Justa Via, i l’any següent fou escollida parlamentària i nomenada ministra d’economia en el govern de coalició de Demirel Elegida primera ministra 1993, el seu programa polític, que no aconseguí aplicar amb èxit, se centrà en la finalització del conflicte armat amb els kurds, a l’est del país —contra els quals va dur a terme una política de repressió—, i en la reducció de la despesa pública i la inflació Presentà la seva dimissió el 1995 per convocar eleccions anticipades…
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…
Claudio Pavone
Historiografia
Historiador.
Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…
Rafael Caldera Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Llicenciat en dret 1938 i doctorat en ciències polítiques 1939, durant la seva època d’estudiant fou secretari general de la Juventud de Acción Católica En 1941-44 fou diputat pel partit Acción Nacional, i en 1945-48 ocupà el càrrec de fiscal general, que dimití per desavinences amb l' Acción Democrática de Rómulo Betancourt , aleshores en el poder El 1946 fundà el Comité de Organización Política Electoral Independiente COPEI, d’ideologia socialcristiana, pel qual fou elegit diputat en l’assemblea constituent 1946-47 Arran de la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1952-58, fou empresonat el…
Laurent de Gouvion Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les relacions amb l’…
Laurent de Gouvion de Saint-Cyr
Història
Militar
Militar francès.
Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…
descomposició
Química
Procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en unes altres de més simples i, de vegades, arriba fins i tot als àtoms components.
Així, el corrent elèctric descompon la molècula d’aigua H 2 O en els constituents H 2 una molècula d’hidrogen i O un àtom d’oxigen a temperatura elevada, molècules orgàniques, com les de la cellulosa, i proteïnes són descompostes en unes altres de més senzilles, aigua i diòxid de carboni
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina