Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
arpa índia
Música
Variant de l’arpa clàssica molt popular entre els amerindis.
Diatònica i, a diferència de la clàssica, sense pedals És l’instrument nacional del Paraguai, però també s’estén pel Perú i Veneçuela, l’Argentina, l’Equador, Bolívia, Colòmbia i Mèxic Tot i que l’arpa és un instrument que es val ell mateix i que hom acostuma a tocar assegut, també és utilitzat acompanyat de cuatro o de bombo, o tocat per l’arpista, amb l’instrument cap per avall, seguint una colla de dansadors pels carrers i places dels pobles
circuit ressonant
Electrònica i informàtica
Circuit format per una bobina d’inductància L,
un condensador de capacitat C
i una resistència R
, capaç d’entrar en ressonància a una freqüència determinada que depèn dels valors R, L, C
i del tipus de circuit.
En el cas d’un circuit sèrie , la freqüència de ressonància és donada per la fórmula de Thomson en aquesta freqüència la impedància és mínima hi ha ressonància de tensió En el cas d’un circuit parallel , anomenat també antiressonant, la freqüència de ressonància f 0 val exactament f 0 si L i C no tenen pèrdues, però és lleugerament diferent en cas contrari a la freqüència f 0 la impedància és màxima hi ha ressonància de corrent o antiressonància
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme
Ademús
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat…
Francés Boya Alòs
Política
Polític, conegut per Paco Boya.
Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses…
Cortona
Ciutat
Ciutat de la província d’Arezzo, a la Toscana, Itàlia.
Centre agrícola blat, a l’est de la Val di Chiana A partir del s VIII aC fou un dels centres etruscs més importants d’aquella època es conserven les muralles, nombroses ruïnes i tombes Unes altres construccions notables d’èpoques posteriors són el Palazzo Casali, seu del museu de l’Accademia Etrusca, la pinacoteca, la catedral, romànica, reconstruïda als s XV-XVI, les esglésies de San Domenico s XIV i de San Francesco s XIII i el santuari gòtic de Santa Margherita, fora vila, amb la tomba de la santa
Introducció del nou ruble a Rússia
Amb el canvi d’any, entra en vigència a Rússia un ruble nou La nova moneda emesa pel Banc Central de Rússia val mil vegades més que la vella, i per tant es produeix una reducció del seu valor nominal Els bitllets vells, de 100, 500, 1000, 10000, 50000, 100000 i 500000 rubles, seguiran circulant durant l’any 1998 i els bancs els hauran d’acceptar fins l’any 2002 Amb el nou ruble reapareix també el copec cèntim del ruble, que havia desaparegut amb les constants depreciacions de la moneda rusa
quartera

Quarteres de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes.
Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc
frase distributiva
Gramàtica
Cadascuna de les frases que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades.
El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere
set i mig
Jocs
Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.
Cada carta compta pel nombre que duu marcat els vuits i els nous en són prèviament exclosos, excepte les figures sota, cavall i rei, cadascuna de les quals val per mig Cada jugador rep del banquer el qual té la banca bé per haver tret la carta més alta, bé per haver fet set i mig i haver-la acceptat inicialment una sola carta i en pot anar demanant més bo i mantenint-ne només una d’amagada a la vista de la resta dels jugadors Normalment hom hi fa travesses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina