Resultats de la cerca
Es mostren 922 resultats
injecció

Esquema d’un sistema d’ injecció amb regulació electrònica [KE-Jetronic, R. Bosch]
Tecnologia
Sistema d’alimentació dels motors alternatius de combustió interna que consisteix a injectar la quantitat adequada de combustible directament dins la cambra de combustió ( injecció directa
) o a l’entrada del cilindre, prop de la vàlvula d’admissió ( injecció indirecta
).
La injecció directa és emprada als motors d’encesa per compressió els motors d’encesa per guspira poden emprar tots dos sistemes, bé que és més corrent l’ús del carburador Consta d’una bomba d’injecció que pren el combustible directament del dipòsit o bé és alimentada per una bomba de baixa pressió, i que introdueix el combustible en el cilindre per mitjà de l' injector Si la bomba és d’èmbol únic hom ha d’installar, entre la bomba i els injectors, un distribuïdor de combustible En alguns casos la bomba i l’injector són reunits en un sol dispositiu, l' injector bomba , alimentat per una…
folia
Música
Terme que designa un tipus de dansa, de cançó dansable o un conjunt de variacions instrumentals sobre un baix obstinat, en compàs ternari.
Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia passà a ser…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant,…
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de…
repetició
Música
Represa d’un fragment musical, sigui d’una figura, d’un compàs, d’una frase, d’una secció o de la peça sencera.
La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…
Les cariofíl·lides
Les plantes herbàcies, amb flors hermafrodites que porten un sol verticil periàntic, caracteritzen bona part de les cariofíllides Entre les cariofíllides, abunden les plantes pròpies de climes subtropicals i tropicals, com a figuera de moro Opuntia ficus-indica de la família de les cactàcies Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse amb unes 11 000 espècies, principalment herbàcies Pels seus trets generals i pels caràcters de les flors i dels fruits, relativament simples, s’interpreta que degueren derivar directament d’algunes magnòlides primitives Les flors solen ser…
arribar
Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc) a un cert grau o nivell.
anomalia
Geologia
Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre.
L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de la topografia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina