Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
Max Thurian
Cristianisme
Teòleg suís.
Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé , de la qual fou membre Amb RSchutz , fou observador en el concili II del Vaticà Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar Mariage et célibat 1955, L’Eucharistie 1959, L’unité visible des chrétiens et la tradition 1962, Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église 1962, Le mystère de l’eucharistie 1981, etc El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols Itàlia
Leo Jozef Suenens
Cristianisme
Eclesiàstic belga.
Ordenat de sacerdot 1927, fou professor al seminari de Malines i vicerector de la Universitat de Lovaina 1940 durant l’ocupació nazi Bisbe auxiliar de Malines 1945, n'esdevingué arquebisbe 1961 i fou creat cardenal 1962 Teòleg i membre de la comissió central preconciliar, fou moderador al concili II del Vaticà 1962-65 Protector de la Legió de Maria , és autor de diverses obres d’espiritualitat i de teologia, entre les quals cal destacar La corresponsabilité dans l’Église d’aujourd’hui 1968 El 1979 renuncià la seu de Malines, en la qual fou substituït per Godfried Danneels
Josep Dalmau i Olivé
Cristianisme
Literatura catalana
Sacerdot, activista polític i social i escriptor.
Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…
,
El president de l’Iran visita Europa
Hassan Rouhani comença un visita de cinc dies a Europa, la primera d’un cap d’estat iranià en 16 anys, resultat de l’aixecament de les sancions després del tractat nuclear del 2015 Rouhani visita Itàlia, el Vaticà i França, països on es reuneix amb els caps d’estat respectius, Sergio Mattarella, el papa Francesc i François Hollande També es troba amb els primers ministres italià, Matteo Renzi, i francès, Manuel Valls El viatge té sobretot una dimensió econòmica i obre la porta a contractes multimilionaris amb les principals multinacionals franceses i italianes Durant les visites tenen lloc…
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…
Baldassare Peruzzi

La violació de Ganímedes (entre 1509-1514), de Baldassare Peruzzi (Villa Farnesina, Roma)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants…
Codi de dret canònic
Dret canònic
Recull de lleis de l’Església catòlica de ritu llatí que, sota el nom de Codex Iuris Canonici
, fou redactat orgànicament per decret de Pius X el 1904 i promulgat per Benet XV el 1917.
Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983
Antoni Borràs i Feliu
Historiografia
Historiador.
Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi de Nobles de…
Amédée Gastoué
Música
Musicòleg i compositor francès.
La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat…
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina