Codi de dret canònic

CIC, Codex Iuris Canonici

Recull de lleis de l’Església catòlica de ritu llatí que, sota el nom de Codex Iuris Canonici , fou redactat orgànicament per decret de Pius X el 1904 i promulgat per Benet XV el 1917.

Constava de cinc llibres: normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes. Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II. El nou Codi consta de set llibres: de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos. Ha estat traduït al català (1983).