Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Grup de malalties d’origen víric sovint associades amb febre i hemorràgies.
Comprèn especialment les causades pels arenavirus febres de Lassa, de Junin i de Machupo, els Bunyaviridae febre hemorràgica de Crimea-Congo i de la vall del Rift, els filovirus de l’ Ebola i Marburg, i els Flaviviridae febre groga , dengue , febre hemorragípara d’Omsk
la Ribagorça

Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres Interiors tallen les…
Coves fortificades de la Corba o de Ribes (Campelles)
Art romànic
Situació Detall d’una de les obertures que presenta una de les coves V Hurtado AI punt quilomètric 115,7 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, al lloc anomenat Pont de la Corba, justament al punt més estret del Congost que forma l’entrada de la vall de Ribes i on coincideixen, l’un a tocar de l’altre, el riu Freser, la carretera i la via del tren, hi ha situades, a mitja paret de la roca i a una altura d’uns 25 m, diverses coves o balmes Hom ha pogut comprovar l’existència en dues d’elles, les més grans, situades a banda i banda del pas, de restes de paraments o de murs defensius…
Castell de Querol (Porta)
Art romànic
Situació Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix ECSA - F Tellosa Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 37” N - Long 1° 46’ 55” E Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell JBM Història El lloc de…
Sant Martí de la Torre de Cabdella, abans de Ballmoll
Art romànic
Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a…
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
Azaila
Peça de ceràmica pintada procedent del poblat ibèric d' Azaila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, drenat pel riu Aguasvivas.
Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada
Àstapa
Ciutat
Ciutat dels turdetans aliada dels cartaginesos, que ha estat identificada amb l’actual Estepa (província de Sevilla).
Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana
Ega
Riu
Riu del País Basc, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (80 km).
De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè
Controlat l’incendi de Llutxent
Després de quatre dies d’avanç ininterromput, els bombers aconsegueixen estabilitzar un gran incendi forestal que afecta més de 3000 hectàrees, la major part al municipi de Llutxent la Vall d’Albaida El causant del foc va ser un llamp, i unes 3000 persones han estat desallotjades