Situació
Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant.
ECSA - A. Roig
Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG338978.
Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a les restes de l’església. (ARD)
Història
L’església de Sant Martí de Bavamoll ha estat identificada en els treballs d’I. Puig i Ferreté sobre el monestir de Gerri amb esglésies de Sant Martí de la Maçana o Sant Martí de Chahos, que estarien situades segons aquest autor a la vall d’Enviny, vall que creu que correspon a la valle Stacione esmentada en l’acta de consagració de la Seu. Aquesta identificació sembla que no és correcta.
Per la seva part, Vidal i Vilaseca plantegen, amb fonaments geogràfics, la identificació de la valle Stacione amb la vall de Cuberes, sobre Baén, i de l’església de Sant Martí de Bavamoll amb Sant Martí de Solduga; aquest plantejament, però, es basa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document molt estudiat i qüestionat que no ofereix garanties de rigorositat en aquest sentit.
En l’estat actual dels estudis sobre la regió, hom pot establir, sense cap mena de dubte, que Sant Martí de Bavamoll o Baamol correspon a l’actual església de Santa Martí de la Torre de Cabdella, mentre que la valle Stacione, l’indret on era situada, és la denominació antiga de la vall de Cabdella o Vall Fosca.
Els primers esments coneguts de Santa Martí de “valle Stationense, in loco ubi dicunt Bavamolle” apareixen en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri, pels quals el comte Isarn donava al monestir de Gerri un ampli ventall de propietats, entre elles l’església esmentada. Aquests documents són datats els anys 930 i 940, respectivament, però en realitat se’ls suposa redactats al final del segle XI. En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada inicialment l’any 819, però de redacció molt posterior, s’inclouen com a possessió del bisbat d’Urgell les parròquies situades a la valle Stacione.
El primer esment concret d’aquesta església i de la seva parròquia, del 966, surt en la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns del monestir de Gerri, on figura l’església de Sant Martí in valle Stacionense, amb les seves esglésies de Santa Coloma —no identificada— i Sant Sadurní —que podria correspondre’s amb Sant Sadurní de Gramenet—.
L’any 1105, en la memòria de béns perduts pel monestir de Gerri, es menciona “in valde Stacionensi ecclesiam beati Martini, quod vulgo dicito Baamol”. Església que el mateix any era restituïda al cenobi pel bisbe Ot d’Urgell. Tanmateix, Sant Martí de Ballmoll no apareix en la relació d’esglésies subjectes a Gerri confirmades en la butlla del papa Alexandre III, del 1164.
En el testament de Pere de Perabruna, redactat entre el 1182 i el 1199, aquest llegà a Sant Martí de Bavamol la meitat de la vila de Sant Climent. Curiosament, en aquest document, Ignasi M. Puig i Ferreté estableix la relació d’aquesta església amb la vall de Cabdella, a l’igual que succeeix en un segon testament de Pere de Perabruna —es tracta del mateix personatge?— del 1204.
El document més interessant a l’hora d’establir la correspondència de Ballmoll amb la Torre de Cabdella és la relació d’esglésies de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on Sant Martí de Bahamol figura amb l’anotació “molta mala vida del rector”.
Aquesta relació és ordenada, sempre, seguint el recorregut real que el visitador feia diàriament. Així, en aquest cas, l’església de Sant Martí de Bahamol era situada en el camí de tornada de Cabdella a Mont-ros —el visitador pujà visitant els pobles de la riba dreta del Flamicell, fins arribar a Cabdella, on començà a baixar cap a les poblacions de la riba esquerra fins a Beranui. A més de la seva identificació, aquest document permet establir també que al segle XIV, i possiblement des del segle XII, aquesta església no estava subjecta al monestir de Gerri i, per tant, no gaudia de l’exempció que era pròpia de les possessions del monestir.
Finalment, la confirmació de la identificació de la vall d’Estaó —valle Stacione, el centre de la qual seria el Castell d’Estaó, Castellestaó, dit també Castell— amb la vall de Cabdella o Vall Fosca i la identificació de Ballmoll amb la Torre de Cabdella és aportada per la resposta de la vall de Cabdella al qüestionari tramès per Francisco de Zamora l’any 1790. A la pregunta “Se dirá el nombre del pueblo, porqué se llama así, si se ha llamado de otra manera, en qué tiempo se fundó y por quién” es respon, “La Torre de Cabdella, por ser el primer lugar entrando por el valle de Cabdella: se llamaba antiguamente Vallmoll. No se sabe más”.
L’any 1904, la Torre de Cabdella formava part de l’arxiprestat de Gerri. Actualment pertany a la demarcació parroquial de Mont-ros. (MLIC)
Església
El petit edifici de la capella de Sant Martí té una imatge peculiar per la singularitat de l’edificació.
Actualment, és un edifici de planta rectangular, petit i desproporcionat per la seva gran alçada. Al mur de llevant d’aquest cos s’obre un absis semicircular, amb arcuacions llombardes a la façana exterior i per sota d’un fris de dent de serra; també hi ha oberta una finestra de doble biaix.
La teulada és en pendent a un costat i tant a la petita nau com a l’absis les peces de la coberta són lloses de pedra del país.
A la façana de ponent hi ha la porta actual d’accés; és de doble arc en degradació i a uns 50 cm per sobre de les dovelles de l’arc hi ha una petita cornisa de lloses planes.
Els carreus dels murs són de talla regular i estan disposats en filades horitzontals.
Al mur de tramuntana s’endevina una antiga porta, actualment tapiada. Tota aquesta obra, que en un principi fuig de les estructures conegudes de l’època, creiem que devia formar part d’una construcció inacabada o d’un edifici que es va enrunar en un moment imprecís, probablement a conseqüència d’alguna riuada, atesa la seva proximitat al Flamicell, ja que hom ha detectat a l’interior potents gruixos de sedimentacions fluvials.
S’ha pogut identificar, doncs, que aquest cos quadrangular que centra avui l’edifici és la base d’un campanar de torre romànic, i que seguia el model característic d’un sistema constructiu propi de tota la Catalunya Vella a mitjan segle XI.
Actualment, la lectura arquitectònica formal de les restes de l’edifici està molt simplificada, precisament per l’absència d’obres posteriors. Aquesta torre campanar s’ha conservat fins a l’alçada del primer pis, però escapçada pel teulat actual. Als murs de llevant, migdia i ponent hi ha les bandes o lesenes angulars típiques d’aquests campanars. És al mur de la cara nord on s’identifica tot el carregament de carreus i l’arrencada de volta del suposat mur lateral de la nau romànica avui inexistent, segurament capçada pel característic absis semicircular, si hom s’até als trets de la petita absidiola conservada i a les conegudes i freqüents esglésies amb aquestes característiques.
Fins i tot, creiem que l’actual porta tapiada que hi ha en aquesta façana devia ser l’accés normal del campanar a la nau medieval.
Amb tota seguretat l’estructura original d’aquest temple respondria a un edifici de nau de planta rectangular orientada correctament a llevant i amb absis semicircular, i un campanar de torre a la zona de la capçalera, a la dreta, i una petita absidiola lateral semicircular.
Aquest conjunt es pot considerar, per les característiques constructives i les solucions ornamentals, una obra dins la tradició de les formes llombardes evolucionades. Per les condicions especials de l’assentament d’aquest edifici, creiem que seria oportú fer-hi una intervenció arqueològica, ja que gairebé amb tota seguretat se n’obtindria un major coneixement del procés constructiu. (ARD)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 246
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 200, pàgs. 388-390
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 399-1 400
- Buron, 1980, pàg. 253
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 151
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàgs. 115-119
- Baraut, 1988-89, vol IX doc. 1 412, pàg. 226
- Boneta, 1991, pàgs. 22 i segs.
- Puig, 1991, vol. I, pàgs. 67-68 i 170, i vol. II, doc. 90, pàgs. 61-62, doc. 91, pàgs. 62-63, doc. 153, pàgs. 109-111, doc. 186, pàg. 133, doc. 195, pàgs. 139-140, FG-VI, pàgs. 406-408, FG-VIII, pàgs. 409-410 i pàgs. 503-504.