Resultats de la cerca

Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…

S'aplica a la cirurgia del càncer de mama La possibilitat de cirurgia conservadora de la mama, en cas de càncer, depèn del fet que la relació entre els volums del tumor i el de la glàndula mamària permeti una correcta extirpació amb un marge de seguretat sense malmetre excessivament l’estètica mamària Mitjançant tècniques d’oncoplàstia, basades en les tècniques convencionals de cirurgia plàstica mamària, es pot conservar part de la glàndula mamària encara que aquesta relació no sigui adient per a una cirurgia conservadora simple En alguns casos en què la relació de volums és bona, es pot…

Procedeix de la següent manera elemental A cada cella de la cinta hom pot escriure un 0 o un 1 Aleshores, la màquina de Turing, segons l’estat intern de la capsa negra i del símbol que llegeix el cap lector, pot pendre una de les cinc decisions següents 1, escriure un zero a la cella llegida pel cap lector, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 2, escriure un 1 a la cella, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 3, donar un pas cap a la dreta 4, donar un pas cap a l’esquerra 5, aturar-se Una màquina de Turing és, doncs, una matriu com ara Aquesta matriu actua de la forma següent…

Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…

S’inicià a la guitarra a divuit anys Durant la primera joventut tocà en bandes locals i formà un grup amb els seus germans El 1948 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton, en la qual romangué dos anys A continuació, durant un llarg període de temps, treballà en diversos clubs d’Indianapolis El 1959 es donà finalment a conèixer quan signà un contracte amb la discogràfica Riverside i enregistrà, entre altres, l’àlbum The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery Feu alguns concerts amb el grup de John Coltrane, però no n’hi ha enregistraments Actuà molt sovint amb el pianista Wynton…

Inicià els estudis musicals amb el piano i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd El 1962 enregistrà el disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any següent entrà al quintet de Miles Davis, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Alhora, amb els seus companys de secció rítmica, revolucionà els conceptes d’acompanyament i la interacció amb els solistes Durant els cinc anys que passà…

De pare portuguès nascut a Espanya i mare bavaresa, ingressà al cos dels marines a tretze anys com a aprenent després d’haver intentat fugir amb la banda de música d’un circ Més tard actuà com a violinista i com a director en diversos teatres de Washington El 1880 fou nomenat director de la Banda dels Marines dels Estats Units El 1891 deixà l’exèrcit i el 1892 fundà la seva pròpia banda Es diu que introduí el ragtime a Europa durant la seva primera gira pel continent, el 1900 La seva influència sobre l’evolució de la música per a banda fou enorme Del 1873 al 1931 escriví 135…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el món de les…

Per les notables aptituds musicals que demostrà ja des de petit, fou enviat a Mòdena a estudiar amb el castrat Caironi, primer, i, després, amb el tenor Albuzzi El 1765 anà a Milà per perfeccionar-se amb GA Fioroni mestre de capella del Duomo i el 1773 debutà a Roma en una òpera de P Anfossi El 1778 interpretà el seu primer paper com a protagonista, al Teatre San Carlo de Nàpols, i a partir d’aquest moment inicià una carrera triomfal a les principals ciutats europees com a especialista en el repertori patètic Del 1788 al 1790 residí a Londres, on obtingué un gran èxit en el paper de soprano…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una…