Resultats de la cerca

Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingué bones relacions amb les altres ciutats sumèries A Lagaš reconstruí el temple del déu Ningirsu i efectuà també treballs d’irrigació Les seves estàtues conservades al Musée du Louvre influïren sobre l’art babilònic posterior i, gràcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informació sobre el país, els habitants i la toponímia de la regió

Ensenyà a Mitilene, Làmpsac i Atenes, on obrí, el 306 aC, una escola en un jardí Els seus deixebles el consideraren com un déu La seva doctrina epicureisme i la seva escola adquiriren, en morir ell, un caràcter religiós De la seva obra s’han conservat tres cartes a Heròdot, a Pítocles i a Meneceu i vuitanta aforismes, descoberts el 1822 en un manuscrit del Vaticà

Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94

Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Establert a Catalunya, fou conegut per la seva gran afició a les parelles reproductores de coloms esportius Començà en aquest món al Club Santa Eulàlia i Collblanc-Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, que posteriorment presidí durant més de deu anys Participà en concursos d’arreu de Catalunya i fou distingit a títol pòstum amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Amb el subtítol Los amantes comarcales del deporte , tenia format de revista i seguia l’actualitat esportiva local de Tortosa i de les terres de l’Ebre Les seves prop de deu pàgines es dedicaven principalment al futbol, però també seguia esports com el ciclisme, la boxa i d’altres Hi collaborà Antoni Daza, que signava com Atleta sembla que deixà de publicar-se el 1960

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…