Resultats de la cerca
Es mostren 6899 resultats
Samuel Ruiz García
Cristianisme
Eclesiàstic mexicà.
Era fill d’una família de pagesos pobres Ordenat sacerdot el 1949, fou bisbe de San Cristóbal de las Casas 1959-99, a Chiapas La seva defensa de la població indígena d’aquest estat el dugué a enfrontaments amb el govern mexicà, que l’acusà d'ésser l’instigador de la revolta zapatista 1994 L'any 2008 fou designat per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional mediador amb el govern de Felipe Calderón Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Iberoamericana de Mèxic, l'Autònoma de Barcelona 1997 i l'Autònoma de Sinaloa 2001 El 2000 rebé el premi Simón Bolívar de la…
Mario Molina
Científic nord-americà d’origen mexicà.
Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972 El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego Fou membre de la US National Academy of Sciences L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i descomposició de l’ozó També fou premiat amb…
Pere de Planella i de Torrelles
Història
Donzell.
Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell…
Hermós Plaja i Saló
Història
Política
Anarcosindicalista.
Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias ,…
Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i…
Antoine Perrenot de Granvelle
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític francès.
Bisbe d’Arràs 1540, fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants 1555 Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps 1558, que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis Nomenat arquebisbe de Malines 1560 i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols 1571-75 De retorn a Madrid 1579, presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió…
Joan Perelló i Pou
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors fundada feia poc S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d’ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910 Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic 1927 Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l’obra restauradora de la diòcesi després del 1940 La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…
Josep Masdevall i Terrades
Metge.
Es doctorà en medicina a Cervera Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció opiata Masdevall Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas 1786 fou traduït pel jesuïta PMontaner Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques Publicà també un Dictamen…
Rafael Maroto
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de 1836 fugí a…