Resultats de la cerca

El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund

El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Debutà el 1934 a l’Orquestra Filharmònica Txeca, de la qual fou director titular del 1941 al 1948, any que abandonà Txecoslovàquia i es naturalitzà suís Entre d’altres, dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago 1950-53, l’Orquestra del Metropolitan de Nova York 1973-74, i l’Orquestra de la Radiodifusió Bavaresa 1961-79 Es destacà sobretot en el repertori romàntic alemany especialment Mahler i txec És autor de diverses òperes, entre les quals Veronika 1944, de la cantata Pro memoria patris 1941, d’un Rèquiem 1962, de dues simfonies i música de cambra

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart

Central, començà a l’Hispano Francès al principi de la dècada de 1980, on coincidí amb el seu germà José El 1986 fitxà per l’Orient Puerto de Màlaga l’any que el conjunt debutava a divisió d’honor Al cap d’un any fitxà pels Bombers de Barcelona, on coincidí amb Rafa Pascual El 1990 marxà al CV Andorra i posteriorment a l’AE Hospitalet, on jugà i entrenà el primer equip Fou internacional júnior i absolut amb Espanya També participà en campionats de voleibol de platja fent parella amb Toni Alemany