Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Lesseves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants…

El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de …

Es formà com a nen cantor de la catedral de la seva ciutat natal Continuà els seus estudis a la universitat amb Diego de Fermoselle Fou un dels principals responsables en la creació del teatre renaixentista en llengua castellana Lesseves primeres obres dramàtiques, escrites per a la cort del duc d’Alba, daten del 1495 L’any 1514 es publicaren a Salamanca lesseves obres teatrals amb el títol Farsas y églogas al modo y estilo pastoril y castellano Fou catedràtic de música a la Universitat de Salamanca entre el 1522 i el 1542 En el…

Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren lesseves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen lesseves crítiques més brillants i intuïtives Alguns…

Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne de K Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà lesseves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan de Nova York, a més d’impartir classes a la Juilliard School El 1979 inicià…

El 1917 començà lesseves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en lesseves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en lesseves peces De lesseves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los…

Director de l’escola de teologia de Nísibis, en caure la ciutat sota el domini persa 363, passà a Edessa, on dirigí també l’escola de teologia que s’hi traslladà Escriptor prolífic, considerat el principal escriptor siríac, lesseves obres foren traduïdes al grec, a l’armeni, al llatí, al copte i a l’àrab Hom pot dividir lesseves obres sobretot en homilies, prosa mètrica dita memra , i en himnes o madraše , amb un refrany 'onitā repetit després de cada estrofa Aquests himnes, molts dels quals entraren en la litúrgia siríaca, tenien la…

Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica…

Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Lesseves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la…