Resultats de la cerca
Es mostren 2661 resultats
Eusebi Daniel i Campalans
Música
Compositor i organista.
Es formà amb J Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós Estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però deixà el país…
Juli Panyella i Salvador
Música
Clarinetista.
Inicià els estudis musicals sota el mestratge del seu pare, també clarinetista, i els completà al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou professor entre el 1976 i el 1993 També fou professor al Conservatori de Terrassa El 1949 fundà l’Orquestra de Cambra de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i formà part de conjunts com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1948, el Quintet de Vent de Barcelona i el Conjunt Català de Música Contemporània Fou un dels membres fundadors de l’agrupació de cambra Diabolus in Musica , en estreta collaboració amb el compositor i director Joan Guinjoan…
Dolors Frau i Julià
Música
Mezzosoprano.
De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…
,
Eduard Granados i Gal

Eduard Granados i Gal
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill d’ Enric Granados i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La…
,
Edward William Elgar
Música
Compositor anglès.
Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella…
stride
Música
En el jazz, estil de piano derivat del ragtime consistent en l’alternança d’una nota baixa sobre els temps forts i l’execució d’un acord sobre els temps febles.
Conegué una gran difusió els anys trenta entre els pianistes de Harlem Fats Waller, James PJohnson i Willie Smith ‘The Lion’ en foren els exponents més destacats Posteriorment, ha estat practicat amb una certa freqüència per pianistes com DEllington, EGarner i TMonk, entre altres
mecanisme
Música
Nom donat al moviment físic tendent a obtenir, amb una part o altra del cos, els sons musicals d’un instrument, com, per exemple, els moviments dels dits per al piano.
paràfrasi
Música
Al segle XIX, composició, generalment per a instrument solista (especialment piano), de caràcter virtuosístic, basada en la reelaboració de temes o fragments extrets d’obres preexistents molt populars, sobretot d’òperes.
Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860
Charles Ives
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill de George E Ives 1845-1894, músic i director de banda, i de Mary Elizabeth Parmelee 1849-1929, una cantant d’església localment preeminent El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles…
,