Resultats de la cerca
Es mostren 10630 resultats
Jacques Moderne
Música
Editor francès.
Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt…
El que cal saber de la gingivitis
Patologia humana
És anomenada gingivitis la inflamació aguda o crònica de la geniva, que es troba tumefacta i envermellida La majoria de les persones pateixen d’un cert grau de gingivitis, que ocasionalment es manifesta amb lleus pèrdues de sang durant la raspallada de les dents Per evitar l’evolució del trastorn, cal adreçar-se a l’odontòleg per tal d’extreure la tosca dentària acumulada en la dentadura, i realitzar una higiene bucal adequada que inclogui un massatge suau de les genives La gingivitis pot constituir, de fet, una afecció banal que guareix espontàniament al cap d’uns quants dies…
Arxiu de les Set Claus
Historiografia catalana
Arxiu de les parròquies andorranes, anomenat fins el 1978 Arxiu de les Sis Claus, any en què s’afegí la setena parròquia, la d’Escaldes-Engordany.
Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…
furlana
Música
Antiga dansa popular italiana de tempo ràpid i metre binari compost (6/4 o 6/8).
Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els…
Club Tennis Lleida

Lliurament de premis del trofeu Ana Huidobro del 2011, organitzat pel Club Tennis Lleida
Club Tennis Lleida
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Lleida.
Fundat al voltant de l’any 1918, participa en els campionats estatals masculins i femenins absoluts Disposa d’escola de tennis i més de trenta equips en totes les categories d’edat que participen en les competicions del tennis català, la majoria en categoria d’or Al llarg de la seva història, organitzà competicions com la Copa de Sa Majestat la Reina, la Copa Galea, dues eliminatòries de la Copa Davis, una de la Fed Cup femenina, o els actuals concursos internacionals el trofeu femení Ana Huidobro, del circuit WTA, i una prova del Circuit de Tennis Català de l’ATP També té escola de pàdel i…
Moto Club Tarragona
Motociclisme
Club de motociclisme de Tarragona.
Fundat l’11 de juny de 1953 Ha organitzat una prova del Campionat del Món de trial a l’aire lliure 2005 i una cursa del Campionat d’Espanya d’enduro 2008 Des del 1965 organitza el Trial de Tarragona, puntuable per als Campionats d’Espanya i de Catalunya de la modalitat, i des del 1958 el Trofeu Sant Magí de velocitat El 1953 creà la primera prova de regularitat que l’any següent donà lloc al Ralli de Tarragona, el qual ha format part del calendari del Campionat de Catalunya en vint-i-cinc edicions Entre els seus esportistes es troba el campió d’Espanya de velocitat Josep M…
Sant Salvador de Vergós de Cervera
Art romànic
Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle…
Sant Esteve de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del…
Santa Maria de Mont-roig (els Plans de Sió)
Art romànic
Poques són les notícies sobre aquesta església La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona L’actual església parroquial del poble de Montroig de…
Església de Montalé (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El lloc de Montalé es troba al peu del camí de la Fuliola Actualment tan sols hi ha una casa habitada El lloc, com els altres indrets propers, fou conquerit vers el darrer quart del segle XI pels comtes d’Urgell, i poc després fou donat al bisbe i al capítol d’Urgell L’única referència de la seva antiga església, de la qual es desconeix el titular, data de l’any 1391, quan el “ rector de Montale ” contribuí amb 10 sous a la dècima papal collectada en aquell any a la diòcesi d’Urgell Posteriorment, el 1431, el prelat urgellenc cedí el lloc de Montalé a l’abat del monestir de…