Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Antonio-María Esquivel
Autoretrat , d' Antonio-María Esquivel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor romàntic andalús.
Féu pintura històrica Els infants de Lara , religiosa Comiat d’Agar i Ismael per Abraham i mitològica Naixement de Venus , collecció Andreu, Barcelona Eminentment retratista sobretot de la burgesia mitjana, protagonista del Romanticisme, fou el pintor de l’ambient intellectual del seu temps Cal destacar-ne els dos retrats collectius Lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època 1845 i Lectura de Zorrilla en el taller de l’artista 1846
Diego de Espinosa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570
Concha Espina i Tagle
Literatura
Novel·lista castellana.
Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938
Sebastián de Eslava
Història
Militar
Militar navarrès.
Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59
Patricio de la Escosura y Morrogh
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838
Miquel Boix i Moliner
Metge.
Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia
Lluís Blet i Gasell
Botànica
Botànic.
Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781
Eusebio Blasco
Teatre
Comediògraf.
Es destacà com a autor de comèdies de gran vivacitat i enginy, com El pañuelo blanco 1870, El baile de la condesa 1872, El anzuelo 1874, etc, i d’algunes peces desbaratades de l’anomenat gènere buf És autor també de poesies Soledades , 1876 i de narracions Cuentos aragoneses , 1901
Ramón Blanco y Erenas
Història
Militar
Militar, primer marquès de Peña-Plata.
Prengué part en la repressió de la revolta del 1856 a Barcelona i en la tercera guerra Carlina Fou capità general de Catalunya 1876-79 i 1881-83, de Cuba 1879-81 i de les Filipines 1893-96
Xavier Blanch i Pla
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes