Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Guillermo Molina Ríos
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
El 1999 fitxà pel Club Natació Barcelona procedent del Club Natación Caballa, de Ceuta El 2007 marxà al Brescia italià Amb el CN Barcelona fou dues vegades campió de la Lliga de divisió d’honor 2004, 2005, de la Copa del Rei 2003 i de la LEN Trophy 2004 En el període 2000-12 fou tres-centes set vegades internacional i marcà 379 gols amb la selecció espanyola Guanyà uns Jocs Mediterranis 2005 i participà en sis Campionats d’Europa amb medalla de bronze el 2006, deu Lligues mundials amb medalles d’argent en les edicions del 2002, 2006 i 2012, sis Campionats del Món medalla d’or el 2001, de…
Primitiu Pardàs i Font
Música
Compositor i organista.
Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de…
,
Maha Vajiralongkorn
Política
Rei de Tailàndia (2019).
Fill del rei Bhumibol Adulyadej i la reina Sirikit, fou designat príncep hereu el 1972 Fou coronat el 4 de maig de 2019, més de dos anys després de la mort del seu pare 13 d’octubre de 2016, a causa del període de dol que observà Tanmateix, des de l’inici del seu regnat efectiu posà en pràctica diverses iniciatives D’altra banda, protegit per la llei que castiga amb penes de presó les ofenses a la monarquia i amb el suport de la junta militar que governava el país, el juliol del 2017 posà sota el control directe de la corona la fortuna adscrita a la monarquia, fins aleshores…
Companyia Transatlàntica
Cartell anunciador de la Companyia Transatlàntica
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, constituïda el 1881 a Barcelona pel santanderí Antoni López i López
.
Aquest havia iniciat les activitats en el sector el 1850 a Cuba, amb la línia Guantánamo-Santiago El 1856, Antonio López tornà a Espanya creant la línia de vapors Alacant- Marsella El 1861 la companyia Antonio López y Cía, amb base a Cadis, obtingué la concessió del transport del correu entre Espanya, Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo L’empresa es traslladà a Barcelona, on canvià la seva denominació per l’actual, i entrà en un període de forta expansió que la convertí en la primera empresa naviliera espanyola, amb línies regulars als EUA, les Antilles, les colònies espanyoles, en el continent…
PEN Club International
Sigla que correspon al nom de l’associació internacional d’escriptors anomenada Poets’, Essayists’, Novelists’ Club.
Fundada el 1922 a Londres per l’escriptora CA Dawson Scott, la seva finalitat és de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional El seu president és elegit per un període de tres anys, no renovable El primer president fou John Galsworthy, i ho han estat també HG Wells, Thomas Mann, Arthur Miller, Heinrich Böll i Vargas Llosa Els centres són reconeguts en l’àmbit lingüístic i no estatal El 1997 fou nomenat nou president l’escriptor mexicà Homero Aridjis, en substitució del poeta rus Alexandr Blok El 1999 se…
Simeó I de Bulgària
Història
Tsar dels búlgars (893-927).
Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres, en morir…
Rosso Fiorentino

Àngel músic (c. 1515), de Rosso Fiorentino (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Battista di Iacopo, pintor italià.
Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…
Pere Voltes i Bou
Historiografia
Historiador.
Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història 1948 i en dret 1954, i en ciències polítiques a Madrid 1957 i en ciències econòmiques a València 1972 Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, el 1954 esdevingué sotsdirector —i el 1959, director— de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes 1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968 i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps 1962 Es doctorà en història amb la…
Stephen Ullmann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista hongarès naturalitzat britànic.
Es doctorà a la Universitat de Budapest 1936 i emigrà a Anglaterra el 1939 Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow 1946-53 Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds 1953-68 i a Oxford 1968-76 Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric Es destacà en dos camps primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’ambient…
Santa Maria de Vensilló (els Alamús)
Art romànic
Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312, Vensilló, com altres…