Resultats de la cerca

S'orientà cap a a la literatura infantil i juvenil en català i en castellà a través de les colleccions “Aliorna Baobab”, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i pràctica” i “Àlbums” Dirigida per Ramon Besora, el 1989 feu suspensió de pagaments i plegà

El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato

Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres

És autor de la biografia Ramón Amadeu 1927, d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona 1954 i de diversos llibres de poesia Erròniament algunes fonts l’han considerat fill de l’escriptor  Antoni Bulbena i Tusell , del qual era nebot

Ben poques notícies documentals es coneixen actualment sobre aquest castell Consta que a la segona meitat del segle XI, Ramon V de Pallars Jussà establí sobre aquesta fortalesa una convinença amb Bonfill i que el 1226 pertanyia a Bernat d’Alta-riba

Només surt esmentat en el testament de Ramon de Vilademàger, datat el 1198, el qual el llegà, juntament amb el castell de Carbasí i la quadra de Sant Natzari, a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, anomenada també Guilleuma

Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya

Dirigents Ramon Carbó president i Alberto Pujadó secretari Participa en la Federació d’Independents de Catalunya En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 313 vots 21,3% i 2 regidors en les de 1999, 374 vots 25,0% i 3 regidors

Filla del comte Sanç Garcia de Castella, fou pactat a Saragossa el seu casament 1016, que sembla que fou consumat el 1021, amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona , de qui fou la primera muller, i ell l’associà al govern

Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada