Resultats de la cerca

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals

Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i poc després d’haver finalitzat el seu aprenentatge guanyà els premis Kathleen Ferrier i Mozart Interpretà la Despina del Così fan tutte mozartià al Sadler’s Wells de Londres i posteriorment actuà amb nous papers del mateix autor al Festival de Glyndebourne Pamina, Zerlina, on també interpretà la Fiorilla d' Il turco in Italia de Rossini L’any 1973 debutà al Metropolitan de Nova York John McCabe compongué per a ella Notturni ed alba , que estrenà l’any 1970

Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries

Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000

Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC