Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Albert Blancafort i París

Albert Blancafort i París
Música
Compositor i director d’orquestra.
Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la composició i escriví…
,
Felip Bertran
Cristianisme
Bisbe de Salamanca (1763-83) i inquisidor general (1774-83).
Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable
Louis Berton des Balbes
Història
Militar
Militar francès; duc de Grillon.
Participà en la Guerra de Successió austríaca i en la dels Set Anys El 1758 fou ascendit a tinent general Per divergències sorgides amb el govern francès passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal El 1782, amb 5 000 soldats i 1 200 voluntaris del Principat, arrabassà l’illa de Menorca als anglesos, fet que li valgué l’ascens a capità general i el títol de duc de Maó amb la grandesa d’Espanya 1790 fracassà, en canvi, en l’intent de prendre Gibraltar Fou capità general dels regnes de València i de Múrcia 1788 Publicà unes Mémoires militaires 1791
Francisco Bernis Carrasco
Economia
Economista castellà.
D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol
Dámaso Berenguer y Fusté
Història
Militar
Militar castellà, d’origen alacantí.
Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà de la…
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco Javier para…
Joan Beneyto i Pérez
Literatura
Política
Dret
Jurista i escriptor polític.
Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968 És autor…
Lluc Beltran i Flórez
Economia
Economista.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i estudià a la London School of Economics El 1933 escriví, juntament amb Joan Sardà, Els problemes de la banca catalana Collaborà a la Revista de Catalunya A la postguerra fou professor a la Universitat de Barcelona i catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia, Salamanca i Valladolid 1959 Secretari general del primer i del segon plans espanyols de desenvolupament 1966-69 i director del servei d’estudis del Banco Urquijo, dirigí la revista Moneda y Crédito Entre les seves obres cal citar La industria algodonera…
Álvaro de Bazán
Història
Fill d’Álvaro de Bazán.
Segon marquès de Santa Cruz, capità general de l’esquadra de Nàpols 1603, es distingí en la lluita naval contra els turcs El 1625, amb l’esquadra de Sicília, foragità de Gènova els membres de la Lliga d’Avinyó
Josep Bayard i Cortès
Cavaller i picador de toros conegut per Badila.
Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció, i introduí algunes modificacions en el vestit de picador