Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Joan Vilabona
Construcció i obres públiques
Constructor.
Bastí el 1584 la casa de la vila d’Arnes Terra Alta, notable edifici renaixentista de pedra picada
coma de Geles
Vall del municipi de Viella (Vall d’Aran), tributària del Joèu per la dreta.
A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles , i l’oratori de les Neus
l’Espina
Cim
Cim (1 181 m) del massís dels ports de Beseit, al sector nord-est.
És termenal dels municipis de Paüls i Alfara dels Ports Baix Ebre i Horta de Sant Joan Terra Alta
herba del mal gra
Flors de l’herba del mal gra
2004 Mike Ireland (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres, les radicals ovals o cordiformes i les caulinars lanceolades i amplexicaules i de flors blanques o rosades.
Creix en tarteres i roquissars de l’alta muntanya Els pastors dels Pirineus en feien cataplasmes contra determinats tumors
mar Catalana
Mar
Sector de la mar Balear comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d’Alborán, fins a la mar Lígur, al nord.
D’alta salinitat de 37,5 a 38‰, hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf del Lleó
diversitat
Ecologia
Paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o altres elements d’un ecosistema o d’un conjunt d’organismes.
La diversitat és alta en ecosistemes complexos i de condicions estables A mesura que la successió progressa, augmenta la diversitat
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
marquesat de Villel
Història
Títol concedit el 1663 a Blas González de la Cámara y de Andrade, cavaller d’Alcántara, natural de Molina de Aragón.
Passà per enllaç als Taverner, comtes de Darnius, als Fiveller, ducs d’Almenara Alta, i als Martorell, marquesos d’Albranca
el Mas
Masia del Mas (Sant Mateu de Bages)
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
A la part alta de la façana principal, consta que l'obra fou impulsada per Miquel Soldevila, l'any 1850
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa