Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Brent Spar
Plataforma petroliera situada a la mar del Nord, propietat del grup Shell.
El 1995, la decisió de la companyia d’enfonsar-la un cop que ja no s’utilitzava provocà una campanya internacional i l’ocupació de la Brent Spar per militants de Greenpeace L’èxit del boicot a la Shell en certs països forçà la companyia a revisar el seu objectiu inicial Al final d’aquell any, però, Greenpeace demanà disculpes i reconegué que havia basat la seva campanya en algunes dades falses Tot i així, l’abandonament i el possible enfonsament de la plataforma petroliera ha estat objecte de polèmica Alguns informes descarten efectes negatius, mentre que altres estudis consideren que això…
cavallar
Agitar-se la mar, rodolar les onades, les unes sobre les altres.
Riga
Ciutat
Capital de Letònia.
Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…
Son Bou
La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
Vättern
Llac
Llac de la Suècia central, entre les ciutats de Jönköping i d’Askersund.
Ocupa una fossa tectònica profunditat màxima de 119 m i té una forma estreta i allargassada És unit a la mar Bàltica pel riu Motala, i constitueix una part del canal Göta A la banda sud hi ha l’illa de Visingsö 25 km 2
Barth
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Situada a la costa de la mar Bàltica Té port de pesca, drassanes i indústries mecàniques i alimentàries Fou residència del duc Bogislau XIII de Pomerània, que hi feu installar una impremta, d’on el 1588 sortí una versió de la Bíblia en baix alemany
Alexandrúpolis
Ciutat
Ciutat de Tràcia, Grècia, capital del nomós d’Hebros (35.799 h [1981]).
Port vora la mar de Tràcia Centre comercial agrícola blat, cotó, seda, arròs, sèsam, tabac enllaçat per ferrocarril a Salònica i a Edirne Anomenada Dedeagach fins el 1918, rebé el nom actual en passar de Turquia a Grècia al final de la Primera Guerra Mundial
recerca militar
Militar
Conjunt de recursos provinents de l’Estat o de l’empresa privada destinats a la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous armaments o tecnologies que tinguin una aplicació militar, també les instal·lacions o infraestructures de caràcter militar.
Inclou no solament la recerca i desenvolupament destinada als exèrcits de terra, mar i aire, sinó també totes aquelles recerques que tenen alguna cosa a veure amb la vigilància i la seguretat interior que són de caràcter militar, incloses les espacials de comunicació per satèllit