Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
André Kostelanetz
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar
Werner Torkanowsky
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort
Albert Bover
Música
Pianista de jazz català.
Estudià música clàssica i jazz El 1982 debutà professionalment i aviat treballà amb els millors músics de l’Estat A-Free-K, Perico Sambeat Més tard inicià una llarguíssima llista de collaboracions amb músics nord-americans, entre els quals cal destacar Art Farmer i Harold Land El 1990 marxà a Nova York, on romangué dos anys estudiant a la New School i amb els pianistes Fred Hersch i Barry Harris, entre d’altres Les seves actuacions són molt sollicitades a tot Europa De la seva discografia destaquen Live in Jamboree i Bover-Fumero Duo
Edward Steichen
Fotografia
Fotògraf luxemburguès.
La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62
Vicenç Sardinero i Puerto
Música
Baríton.
Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles
Bruno Walter
Bruno Walter
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut Bruno Walter Schlesinger, director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps
Thorstein Bunde Veblen
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg nord-americà.
Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904
Lluís Felip Usàbal i Hernández
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola de Sant Carles, a València, amplià estudis a París, Roma i Munic Residí a diversos països europeus, i se n'anà després als EUA, on destacà com a cartellista cinematogràfic Al Brooklyn Museum de Nova York efectuà 1932 una exposició antològica de la seva obra sobre el tema dels conqueridors Retornat a València, obtingué èxit pels seus paisatges i retrats El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles Al museu de València es conserven les seves pintures Pelotari i Autoretrat Pintor colorista, fou un dibuixant molt destacable
Balbí Giner i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà
Enric d’Anglaterra
Història
Príncep d’Anglaterra.
Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard