Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Estudià música clàssica i jazz El 1982 debutà professionalment i aviat treballà amb els millors músics de l’Estat A-Free-K, Perico Sambeat Més tard inicià una llarguíssima llista de collaboracions amb músics nord-americans, entre els quals cal destacar Art Farmer i Harold Land El 1990 marxà a Nova York, on romangué dos anys estudiant a la New School i amb els pianistes Fred Hersch i Barry Harris, entre d’altres Les seves actuacions són molt sollicitades a tot Europa De la seva discografia destaquen Live in Jamboree i Bover-Fumero Duo

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps

Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904

Alumne de l’Escola de Sant Carles, a València, amplià estudis a París, Roma i Munic Residí a diversos països europeus, i se n'anà després als EUA, on destacà com a cartellista cinematogràfic Al Brooklyn Museum de Nova York efectuà 1932 una exposició antològica de la seva obra sobre el tema dels conqueridors Retornat a València, obtingué èxit pels seus paisatges i retrats El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles Al museu de València es conserven les seves pintures Pelotari i Autoretrat Pintor colorista, fou un dibuixant molt destacable

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà

Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard