Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Copenhaguen 1924 i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç 1944-45 com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967 Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en collaboració amb Heckscher Obres principals Interregional and International Trade 1933, The Problem of Employment Stabilization 1949 i, juntament amb KRose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ‘Teoria de les relacions econòmiques…

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més…

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats…

Era net de Gutierre de Cárdenas i senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix el 1520 rebé el títol de marquès d’Elx Amb el marquès de Los Vélez reduí els agermanats d’Elx, Crevillent i Oriola 1521 El 1535 intervingué en la presa de Tunis per Carles V Fou virrei de Navarra 1548-52 i lloctinent de València 1553-58 Davant els atacs dels corsaris barbarescs, feu fortificar diversos llocs costaners del sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527 No li sobrevisqué el seu fill,…

Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de València 1759-…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre…

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la…