Resultats de la cerca

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos de la…

Als afores del poble de Solans, aigua avall del riu de Solans, a la dreta d’aquest, hi ha l’ermita de Santa Eugènia, coneguda popularment com Santa Eugina i, fins i tot, grafiada Santa Ansines L’única referència escrita que se’n coneix és en les llistes d’esglésies visitades l’any 1314 al bisbat d’Urgell pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, que es menciona l’església de Santa Eugènia de Vila-rubla, quan l’any 1312 hi consta l’església de Sant Sadurní de Vila-rubla No es pot establir si es tractaria d’un error o confusió de l’escrivà, o Santa Eugènia de Vila-rubla fa…

La colonització del medi terrestre per les plantes comporta adaptacions a climes i ambients molt diversos L’herba de mal gra Ranunculus parnassifolius , per exemple, es fa a les pedrusques i les tarteres de l’estatge alpí dels Pirineus, on arriba fins als 2 900 m d’altitud Ernest Costa Les plantes superiors, anomenades més pròpiament espermatòfits, són vegetals terrestres, generalment verds, que fan flors i llavors espermatòfit vol dir, precisament, planta amb llavors Constitueixen un fílum molt homogeni reconegut com a tal des de fa molt temps, al qual Linné va donar el nom de…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…

El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia sobre l’Aleixar…

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí…

Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida…

Membre del CN Tarraco, fou campió absolut de Catalunya de 200 m papallona 1979, 200 m estils individual 1977, 1978, 1979 i 400 m estils individual 1977, i guanyador de la Travessia del port de Tarragona 1975, 1976,1977 En l’àmbit estatal fou campió absolut d’hivern de 200 m papallona 1975, 200 m estils individual 1977, 1978 i 400 m estils individual 1977, i d’estiu de 200 m papallona 1975 També fou recordista català i estatal de 400 m estils individual 1975 Participà en els Campionats del Món 1975 i fou subcampió dels 200 m papallona als Jocs Mediterranis 1975, amb un total de…

Formada a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, també fou atleta del Club Natació Barcelona Fou nou cops campiona d’Espanya sis en pista coberta, dels 1500 m 1980, 1983, 1985 i dels 800 m 1978, 1979, 1984, i tres a l’aire lliure, dels 1500 m 1986 i dels 800 m 1978, 1980 També fou campiona catalana de 800 m 1980 i 1500 m 1981 a l’aire lliure i dels 800 m 1977 en pista coberta Fou recordista espanyola dels 1500 m i catalana dels 800 i els 1500 m en pista coberta Guanyà el bronze en els 1500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà 1983 Fou directora general de l’Esport de…