Resultats de la cerca

Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid El seu germà Miquel dels Sants Reus, Baix Camp 1862 — estudià medicina i fundà la revista Reus Artístic 1887 publicà Crónicas barcelonesas i Recuerdos de viaje , sobre França, Alemanya i Bèlgica

Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli…

La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la temperatura mitjana…

Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat

És dominada pel pic de Colatx 2 556 m alt, a l’est del port de Colatx 2 416 m alt, i hi recolza l' estany de Colatx , que desguassa, per l’estany Senó, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx

Entre el 218 i el 105 aC se separaren en dos grups els volcae arecomici , que habitaven a l’actual baix Llenguadoc, amb capital a Nemausus Nimes, i els volcae tectosages , establerts entre Tolosa i Narbona Aquests darrers sembla que estan en relació amb els tectosages de Galàcia

La majoria formada per PSOE, PP i Vox rebutja crear una comissió per investigar el projecte Castor , que va provocar una sèrie de moviments sísmics al litoral del Montsià i el Baix Maestrat l’any 2013 En la legislatura anterior el PSOE havia donat suport a investigar el projecte