Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Bagà
Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
seder
Botànica
Arbust de la família de les asclepiadàcies, d’1 a 2 m d’alt, laticífer, de fulles estretament lanceolades, de flors blanques, aplegades en ramells, i de fruits fol·liculars ovoides, acuminats i eriçats de pues, amb llavors de plomall sedós.
De procedència africana, es troba naturalitzat en indrets incultes i en boscs esclarissats de la terra baixa
ritualisme
Història
Cristianisme
A Anglaterra, dins el moviment d'Oxford, moviment nascut vers el 1850 sota l’impuls d’E. Pusey que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església catòlica.
El moviment reeixí en l’església alta High Church , però no pas en la baixa Low Church
argelaga negra
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negre a la maturitat.
Viu principalment als terrenys silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
areng del Pacífic
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids, molt semblant a l’areng, que viu a les costes nord-americanes i asiàtiques del Pacífic.
La producció anual és molt més baixa que no pas la de l’areng unes 50000 t
Muralles de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana alluvial, era apropiat per a la defensa estratègica Mapa 258M781 Situació 31TEG065788 Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses JVV Història Pla de la població La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana Arxiu Històric del C OAC Girona El…
reflexió
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material retorna parcialment en incidir sobre un altre medi de característiques dinàmiques diferents.
Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional…
light
Alimentació
Que té un 30% menys de calories de les que són habituals en la seva composició o comparat amb un producte similar.
Aquest terme no s’ha de confondre amb els conceptes de baixa aportació calòrica o sense aportació calòrica
iòdel
Música
Modalitat de cant popular, a una veu o més, típica dels habitants del Tirol i de les muntanyes suïsses.
Té com a característica el pas constant de la veu de la zona baixa a un falset agut