Situació
Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana al·luvial, era apropiat per a la defensa estratègica.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG065788.
Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses. (JVV)
Història
Pla de la població. La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga. Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII. El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana.
Arxiu Històric del C. O.A.C. Girona
El fet que la vila de Castelló es trobi situada al cim d’una elevació de terreny formada per la unió de cinc turons motiva el relleu irregular que té el nucli urbà. D’aquests cinc turons, el puig Salner —actualment el Puig— és el més elevat i és on es formà el nucli primitiu, a l’alta edat mitjana; és el situat on hi ha l’església de Santa Maria.
D’acord amb els documents, les muralles de la vila de Castelló, a la baixa edat mitjana, tenien set portals; d’aquests portals, l’únic conservat actualment és el de la Gallarda, situat a llevant.
De les muralles de la baixa edat mitjana resten pocs vestigis, però encara se’n pot seguir llur traçat. En canvi, del recinte primitiu, dels segles X i XII, que circuïa el puig Salner, no n’ha restat res. Tanmateix, el sector oriental d’aquest clos de muralles més vell devia coincidir amb els fragments de la muralla de la baixa edat mitjana que hi ha vers el portal de la Gallarda. El tram conservat d’aquesta muralla, situat darrere l’església parroquial, s’alça al damunt del rec del Molí, que és on devia haver els antics valls. Cal tenir també present que, en aquest indret, l’estany de Castelló sembla que arribava fins molt a la vora dels murs de la vila.
Els murs de la muralla d’aquest sector oriental, a la banda de tramuntana, tenen una alçada que oscil·la entre els 6 i els 7 m. El portal de la Gallarda, situat en aquest sector, es troba en una torre de planta rectangular i és format per dos arcs de mig punt, adovellats, que deixen entremig un espai per al rastell. La resta de la torre ha estat força malmesa. El portal i alguns dels llenços més ben conservats són possiblement de cap al segle XIII o el XIV. (JBH-JBM)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 99 i 103.