Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Ningbo
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’aiguabarreig del Yongjiang i del Yaojiang, prop de la riba meridional de la badia de Hangzhou, és un port fluvial important i un centre de comunicacions marítimes i terrestres És coneguda per la seva indústria alimentària exportació de conserves de tanys de bambú Seu d’una antiga colònia portuguesa 1522-42, fou un dels primers ports oberts al comerç europeu tractat de Nanquín, 1843 Al sud de la ciutat hi ha la pagoda de Tian Fengta, octagonal, de vuit pisos, considerada un dels monuments budistes més antics de la Xina
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Montferrer de Segre

Vista del poble de Montferrer
© CIC-Moià
Poble
Poble (732 m alt.) i cap del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del de Castellciutat S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Hi hagué un antic castell El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d’Urgell Dins el terme parroquial Sant Vicenç hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada
Millau

Torre dels reis d'Aragó (Millau)
© Jaume Ferrández
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França, a la vora esquerra del Tarn.
Hi destaquen les adoberies, la petita indústria de guants i mobles i el turisme és el punt de partida per a la visita de les gorges del Tarn Prop de la ciutat hi ha el viaducte de Millau, un pont de l'autopista A-75 sobre el Tarn que fou inaugurat el 2004 Dissenyat per Norman Foster i l'enginyer Michel Virlogeux, és una construcció multicable d'uns 2,5 km de llarg i una alçada màxima de 343 m sobre el riu, suportada per set pilars de formigó
Calahorra

Catedral de Calahorra (La Rioja)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, vora el riu Cidacos, prop de la confluència amb l’Ebre.
És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara
Berar
Divisió administrativa
Regió de l’Índia, a l’estat de Mahārāshtra.
És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia
Baton Rouge
Ciutat
Capital de l’estat de Louisiana, als EUA, a la vora del Mississipí.
És un nucli industrial, destaquen les petrolieres i la indústria química Port fluvial, centre ferroviari i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Louisiana State University and AM College, fundada l’any 1845 Fundada com a plaça militar pels francesos l’any 1719, la ciutat seguí les vicissituds del conjunt de Louisiana Del 1849 al 1864 esdevingué la capital de l’estat de Louisiana Durant la Guerra de Secessió fou ocupada maig del 1862 i controlada per les tropes federals, malgrat els atacs dels confederats El 1882 esdevingué novament seu del govern
el Bastareny

Vista del Bastareny
© CIC-Moià
Riu
Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat.
És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria
L’Aquila
Ciutat
Capital de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia, vora el riu Aterno (Pescara).
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea muntanyosa, és, a més, un nucli industrial teixits, maquinària, ciment i nus de comunicacions carreteres, ferrocarril Fundada cap al 1254 per l’emperador Frederic II L’Aquila esdevingué al s XV, gràcies a la seva indústria i al seu comerç, la ciutat més important del regne, després de Nàpols També fou, després de Nàpols, el taller monetari més important de la corona catalanoaragonesa Passats els terratrèmols del s XVII la ciutat anà declinant Durant la Segona Guerra Mundial 1943-44 fou molt bombardejada