Resultats de la cerca

Investigà sobre el folklore de Galícia, d’Extremadura i de Mèxic Publicà Folklore musical de Mélida 1933, Romances y Villancicos españoles del siglo XVI 1939, un llibre sobre Chopin 1959, una transcripció del Cançoner d’Uppsala , etc Compongué 30 canciones de Lope de Vega 1935, una sonata per a clarinet 1947 i un concerto barroco 1951

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també…

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novelles, assaigs i poesia Lira de bronce 1901, Casta de hidalgos 1908, El amor de los amores 1910, Bajo el yugo de los bárbaros 1932, i Roja y gualda 1934 Fou membre de la Real Academia Española 1915

Publicà el diari “La Conquista del Estado” i fundà les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JONS 1931 En fusionar-se la FE i les JONS, passà a ésser dirigent d’aquesta organització, de la qual se separà el 1935, any que publicà Discurso a las juventudes de España i Fascismo en España Fou detingut i afusellat

Autor d’una obra prolífica, dirigí films de tema bèllic La patrulla , 1951 Torrepartida , 1956 La fiel infantería , 1959, comèdies turístiques La ciudad no es para mí , 1966 El turismo es un gran invento , 1969 i comèdies eròtiques Black Story , 1971 Yo soy fulana de tal , 1975, sempre al servei de l' establishment franquista

Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…

Participà en viatges d’exploració científica a l’Atlàntic i al Pacífic especialment el 1774, i passà a dirigir 1793 l’esquadra hispànica que operava a la Mediterrània contra la República francesa Fou secretari de marina 1796-99 i membre del consell d’estat de Carles IV

Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de rifes, olles…