Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
Porreres
Porreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE des Pla, lleugerament accidentat pels aturonaments de Migjorn relacionats amb el puig de Randa: puig de Monti-sion (282 i 294 m alt.), on hi ha l’antic oratori i col·legi de Monti-sion de Porreres
, puig de son Mulet, de son Nebot, etc.
Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…
vall de Segó
Sector del Camp de Morvedre, situat al NE de la comarca, al límit amb la Plana, a redós d’unes petites elevacions (346 m, a la creu de Quart) derivades de la serra d’Espadà.
Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del…
Thysdrus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada a 65 km de Susa i a 40 km de la mar, on actualment s’alça la ciutat d’ El-Djem El lloc, ocupat i fortificat des del segle III aC, esdevingué municipi al final del segle I aC, i colònia sota l’emperador Marc Aureli Còmmode Durant l’Alt Imperi fou el centre de la producció i comercialització de l’oli de la zona i s’enriquí i cresqué extraordinàriament la ciutat cobria una superfície de 150 ha Aquesta esplendor es manifesta en la presència de luxoses residències privades i de grans edificacions públiques, entre les quals destaquen el circ i l’ amfiteatre el segon més…
Barcelona
Ciutat
Capital de l’estat d’Anzoátegui, Veneçuela, travessada pel riu Neveri, que desemboca, a 5 km, a la mar de les Antilles.
El conjunt urbà és constituït per la ciutat, Puerto de la Cruz, Guanta i altres capitals de municipi molts edificis conserven l’arquitectura colonial, com és ara la catedral Barcelona centra les activitats ramaderes i agrícoles de les conques de l’Unare i del Neveri L’explotació del petroli terra endins, la installació de les refineries de Puerto la Cruz i el comerç han desenvolupat la ciutat en tots els aspectes durant els últims 20 anys Les urbanitzacions industrials uneixen la ciutat amb Puerto la Cruz, i els barris moderns avancen per les planes circumdants El port mercantil és Guanta, i…
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la…
castell de Mataplana
castell de Mataplana La capella de Sant Joan de Mataplana
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència de la família Mataplana
.
Situada en un petit puig de la vall de l’Espluga, del municipi de Gombrèn Ripollès, quasi del tot desapareguda només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana , del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana , prop de l’antic castell Fou el centre de la baronia de MataplanaLes excavacions dutes a terme a partir del 1986 van demostrar que la fortificació senyorial fou bastida al s XIII damunt les restes d’un castell del primer terç del s XI El complex, de planta rectangular i d’uns 550 m 2 de superfície, era format per una gran torre rectangular, a la qual s’…
lacetà | lacetana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya i documentat en els texts grecollatins des del segle III aC.
Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són gaire ben…
Joan de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…