Resultats de la cerca

Organitzat en diverses seccions, amb l’objectiu d’aconseguir la independència dels territoris sota administració francesa del N del golf de Guinea i d’implantar el socialisme a la zona que comprenia la Costa d’Ivori, el Congo, el Camerun, la Guinea, Mali, el Txad, el Gabon i l’Alt Volta actual Burkina Faso Bé que hi hagué intents de fusionar les diverses branques en un sol partit, hom aconseguí només un programa de cooperació confederal el 1957 i posteriorment, el 1959, el Conseil de l'Entente Amb la independència de les colònies es dividí en diversos partits

Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana frescs al Palazzo Grimani, avui perduts La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44 a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555 El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs Musée du Louvre, París

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Deixebla d’Àlvarez de Sotomayor El seu quadre Adam i Eva fou la sensació de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid del 1932, bé que hom només li concedís una segona medalla Participà en diverses biennals de Venècia i exposicions de Pittsburgh El mateix Ors l’escollí per a participar al Salón de los Once de Madrid 1944 Establerta a Barcelona, exposà individualment els anys 1947, 1953, 1955, 1971, 1974 i 1977 el 1968 compartí amb Ignasi Mundó el premi Sant Jordi La seva obra, molt personal, es basa en un figurativisme poètic i difús

Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta

Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta

Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490

Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella