Resultats de la cerca
Es mostren 58708 resultats
dhol
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als greus, constituït per una estructura de fusta de forma cilíndrica, generalment més ampla a la part central, amb tensors tradicionalment de corda.
Es toca amb baquetes o amb les mans, generalment penjat en posició horitzontal
post
Tecnologia
Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda, de dimensions ben diverses segons la comarca, sovint expressades en polzades, però de gruix inferior a 40 mm i d’amplada almenys quatre vegades més gran que el gruix.
Els gruixos normalitzats per a les posts són 10, 12, 15, 18, 20, 24, 26, 35 i 40 mm
aparell de fragata
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de tres o més arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre de mitjana duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica.
Els aparells de fragata no poden portar mai cap vela escandalosa
efedra

Efedra (Ephedra distachya)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives dioiques, de la família de les efedràcies, amb fulles curtes i verticil·lades, generalment reduïdes a esquames, més o menys concrescents, amb inflorescències axil·lars i amb fruits sincàrpics globosos, embolcats per dos parells de bràctees carnoses vermelles o grogues.
L’espècie més comuna és la trompera Edistachya
Centcelles
El mausoleu de Centcelles
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Constantí (Tarragonès), al S de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, un dels monuments romans conservats més important dels Països Catalans, amb mosaics excepcionals.
El lloc fou ocupat per una gran villa de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC a aquesta segona fase de la villa pertanyen unes termes Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958 La primera referència a les restes romanes és del 1572 Ponç Icard, però els mosaics no foren descoberts fins el 1877 Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931 Hom l’interpretà com a…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
els Masos
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al S de la vall de la Tet i a l’W del riu de Llescó, que limita el terme amb el de Prada.
L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet El terme…
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria pressuposa tenir-ne…
Vlaams Blok
Grup ultradretà flamenc que nasqué el 1978 com a conseqüència de l’agrupament de diversos moviments nacionalistes flamencs després de l’escissió, dins la formació Volksunie, del corrent més nacionalista.
El seu objectiu és la secessió de Flandes de Bèlgica —conjuntament amb la regió de Brusselles— i l’expulsió dels estrangers immigrants Durant els anys vuitanta els resultats electorals no l’acompanyaren, però a partir dels anys noranta, en què es feu sentir el lideratge de Filip Dewinter, protagonitzà un gran ascens a la Cambra de representants passà de 12 escons el 1991, a 11 el 1995, 15 el 1999, 18 el 2003 i 17 el 2007, i en l’àmbit municipal se situa entre les forces més votades en ciutats importants com ara Anvers, Gant o Malines L’increment també es reflectí al Parlament Europeu, on la…
alimentació alternativa
Alimentació
Denominació genèrica que designa una sèrie d’hàbits alimentaris que recolzen en diversos corrents ideològics, filosòfics i religiosos, que es caracteritzen pel refús d’alguns aliments bàsics de les cultures occidentals i per algunes normatives dietètiques més o menys específiques i estrictes.
Entre les alimentacions alternatives més esteses destaquen el vegetarianisme i la macrobiòtica