Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
Lloba capitolina

Lloba capitolina (Musei Capitolini)
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
aigua termal

Petit llac d’aigües termals proper al llac Rotorua (Nova Zelanda)
© Eulàlia Rius
Geologia
Aigua que en tota època de l’any brolla per causa natural a temperatura superior a la de l’ambient (uns 5°); això li permet de portar en dissolució gran proporció de sals minerals.
Sol ésser d’origen profund gradient tèrmic o bé ésser associada a una anomalia geotèrmica positiva, com ara un magma poc refredat, una zona de falla, etc Hom reconeix a l’aigua termal una acció terapèutica, atribuïda tradicionalment a l’alta temperatura, però probablement ocasionada per la seva riquesa en gasos heli, argó, etc i per la seva radioactivitat
agulla de fonògraf
Electroacústica
Part mòbil d’una càpsula fonocaptora.
Cada tipus de solc exigeix una determinada punta d’agulla Han estat utilitzades agulles metàlliques primerament d’acer en els discs de solc normal, i després de metall dur, però actualment, amb els discs de microsolc, les agulles solen ésser de safir o bé de diamant Aquestes darreres tenen una durada unes 10 vegades superior a les de safir
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
cisticercosi
Patologia humana
Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc ( taenia solium
) o de la tènia de la vaca ( taenia saginata
).
La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
Vicente Riva Palacio
Literatura
Novel·lista mexicà.
Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
El Borinot
Setmanari
Setmanari humorístic barceloní (1923-27), fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay.
Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura