Resultats de la cerca

Cinturó negre vuitè dan, fou un dels pioners del taekwondo a Catalunya Entrenador i àrbitre internacional, dirigí el club Wons del barri de Sants de Barcelona, impartí classes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 1991-2006 i fou seleccionador català 1987-99 Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya Fou guardonat amb el diploma al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona

S'estructurà en les Lligues Parroquials de Perseverança, esteses arreu de Catalunya i impulsades des de Barcelona per la junta de govern de la Federació de les Lligues En abandonar el seu fundador l’orde jesuïta 1928, l’Obra fou fraccionada en diòcesis 1929 En 1936-39 fou objecte de persecució, i el 1939 fou refundada, si bé absolutament castellanitzada, d’acord amb les directrius del govern franquista

Participà a la Comuna de Marsella 1871 Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale 1873 i publicà el periòdic La Solidarité Révolutionnaire Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de la Haia 1872 i al de Ginebra organitzat pels anarquistes 1873

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Formada en el Club Natació Sant Feliu, el 2004 passà al Club Natació Sant Andreu, amb el qual jugà dos LEN Trophy 2005, 2006 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat del Món júnior 2003, i disputà els Campionats del Món 2005 i la Lliga Mundial 2005 amb la selecció espanyola absoluta Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola en categoria de bronze 2005

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà sis Lligues 1994-99, tres Copes de la Reina 1997, 1998, 1999 i disputà cinc finals consecutives de la Copa d’Europa 1996-2000 En el període 1997-2000 fou vint-i-sis vegades internacional amb la selecció estatal i participà en els Campionats d’Europa 1997 De la federació espanyola té la medalla de bronze de serveis distingits 2000

Amb el Club Esportiu INEF de Barcelona ha participat en la Copa d’Europa de sala 2006-13 i assolí la tercera posició en la darrera edició Ha disputat, igualment, diversos torneigs internacionals de les modalitats de sala, clàssic, platja i tamborí i fou convocada per la selecció catalana en diverses ocasions També ha estat vocal de la federació catalana i responsable de l’àmbit d’educació 2008-10

Soci del Centre Excursionista de Tarragona i de l’Agrupació Cultural Vila-seca, presidí la secció d’esquí i alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1996-97 Feu ascensions als Pirineus i als Alps i formà part de les expedicions al Muztagh Ata 1995 i a l’Everest 1997, 2000 Participà en curses i travesses d’esquí de muntanya, competicions d’esports d’aventura i maratons

Fou entrenador del Club Femeni i d’Esports i el Club Esportiu Laietà Exercí d’àrbitre als anys vint i trenta, i dirigí el partit disputat a l’Exposició Universal de Barcelona 1929 entre la selecció catalana i l’Ambrosiana de Milà Formà part de la junta directiva de la federació espanyola a partir del 1932, i de la catalana després de la Guerra Civil fins el 1973