Resultats de la cerca
Es mostren 15544 resultats
Santa Margarida de l’Alou, abans Sant Joan (Balsareny)
Art romànic
Aquesta església era dins de l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l’Alou No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou de manera semblant es torna a citar el 1291, com a Sant Joan de l’Alou No sabem exactament quan es produí el canvi de titular, però el 1685 ja era Santa Margarida Actualment es troba sense culte i en estat d’abandó, puix que és utilitzada com a paller
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
Símptomes i signes patològics de les malalties infeccioses
Patologia humana
Les malalties infeccioses poden originar una gran varietat de símptomes —és a dir, molèsties subjectives— i signes o manifestacions que es poden valorar de manera objectiva De fet, les malalties infeccioses poden originar una diversitat de manifestacions considerable i, per tant, només té sentit descriure-les segons cada infecció en concret Tanmateix, però, hi ha símptomes i signes que són molt característics de nombroses infeccions i es presenten en trastorns infecciosos molt diferents Entre aquests, cal destacar la síndrome febril, les adenopaties o adenomegàlies, l’…
ostracisme
Història
A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l’estat.
L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka óstrakon el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes 510 aC, però no fou aplicat abans del 487 aC
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles
índex
Matemàtiques
Equació matemàtica utilitzada per a obtenir els valors de la variació d’un fenomen determinat.
L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses
Quaderns d’Estudis Andorrans
Historiografia catalana
Revista editada pel Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra d’ençà del 1976, de la qual han sortit publicats set exemplars fins al moment.
Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora…
Bix Leon Beiderbecke
Música
Corneta, pianista i compositor nord-americà de jazz.
Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist
Chet Baker
Música
Trompetista i cantant nord-americà.
El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments
Vicenç Gallofré
Música
Tenor català.
Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana