Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Tweed
Riu
Riu d’Escòcia (156 km).
El seu curs inferior corre al llarg de la frontera amb Anglaterra Neix als Highlands meridionals i desemboca a la mar del Nord, vora Berwick Passa per Peebles, Kelso i Coldstream Té com a afluents principals l’Ettrick, Teviot i Whiteadder Hom hi pesca el salmó
Aiguablava

Platja d’Aiguablava, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme municipal de Begur (Baix Empordà), al sud de la caseria de Fornells, dominada a ponent per la muntanya de ses Falugues.
Al voltant de la platja s’agrupa una petita caseria formada, gairebé del tot, per cases d’estiueig L’entrant de la mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquillitat han fet d’aquest indret un dels més visitats de la Costa Brava
Fondi
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Situada a la via Àpia, en una petita plana entre la mar Tirrena i els Aurunci Hi predomina l’activitat agrícola, amb conreus d’oliveres, de vinya i de llimoners i amb conserves de tomàquets Al SW hi ha el llac homònim, de 4,5 km 2
Latina
Ciutat
Capital de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Construïda modernament hom hi posà la primera pedra el 1932, amb el nom de Littoria que canvià el 1945, a una vintena de quilòmetres de la costa sobre la mar Tirrena, és un nucli industrial important indústria alimentària, d’electricitat, etc i centre agrícola i comercial
Un cicló causa més de 400 morts al Pakistan
Un cicló amb vents superiors a 270 km/s afecta la regió costanera de Sind, al sud del Pakistan El temporal destrueix nombroses barraques i cases de les poblacions de la costa de la mar d’Aràbia i hi deixa un rastre de més de 400 morts
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
bronze d’alumini
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges a base de coure (85-86%) i d’alumini (4-15%) que poden contenir petites quantitats de níquel (0-6%), d’estany (0-0,5%) i de ferro.
De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental