Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
coll de Fontpobra
Collada
Depressió (875 m) de l’extrem W de la serra de Finestres, al límit dels termes de Santa Pau (vall del Ser) i de Sant Feliu de Pallerols (vall d’Hostoles).
A ponent continua la serra de Fontpobra , que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb Prop hi ha els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra , on neix el Ser
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…
Eslovàquia

Estat
Estat de l’Europa central, limita al N amb Polònia, a l’E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l’W amb Àustria i Txèquia; la capital és Bratislava.
La geografia física Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s’obren en ventall cap a la plana del Danubi Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristallins i masses eruptives El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra 2654 m i Baix Tatra 2043 m, és el nucli principal Vers l’oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra 1592 m, Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i…
cingles d’Entreperes
Cinglera (1 053 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), que separa la vall del Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari
Kerala
El temple vixnuïta de Trivandrum (Kerala), famós centre de pelegrinatge
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de la costa SW de l’Índia, limitat pels estats de Karnataka al N i Tamil Nadū a l’E i banyat per la mar d’Aràbia a l’W.
La capital és Trivandrum Morfològicament, es divideix en una plana baixa i estreta al llarg del litoral costa de Malabar, eixamplada, en certs punts de l’interior, per àrees alluvials formades pels corrents que baixen dels Ghats Occidentals, on els vessants, sotmesos a un clima càlid i humit, són coberts d’una espessa capa forestal Una agricultura molt comercialitzada produeix arròs a la plana, cocoters al llarg del litoral i te, cafè i diverses espècies als vessants muntanyencs L’energia elèctrica fornida pels rius dels Ghats ha permès una moderna industrialització, amb…
coma de Llops
Coma
Coma del terme d’Encamp (Andorra), que aflueix al riu d’Ensagens per l’esquerra; davalla del pic de Llops
(2 858 m), a l’W de la cresta de Pessons.
aeroport de Manises
Aeronàutica
Aeroport de la ciutat de València, situat a l’W de l’aglomeració urbana, dins el terme de Manises (Horta del Sud), a uns 8 km del centre de la ciutat.
Comparteix l’activitat comercial amb les installacions de la base militar aèria de Manises, seu d’una Ala de Caza Mirage F-III de l’exèrcit de l’aire, i les de defensa antiaèria Artilleria 74 Consta actualment d’una pista principal 2969 × 45 m i una de secundària 1675 × 45 m, i unes vies de rodatge que totalitzen 5229 × 22,5 m, que el fan útil per a les aeronaus de gran capacitat Té totes les installacions de guiatge modernes i un radiofar situat a Pinedo, vora l’Albufera Les installacions d’acolliment de viatgers i de moviment de mercaderies han estat renovades El 1983 s’inaugurà una nova…
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
North York
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, que constitueix, juntament amb Toronto, Scarborough, York, Etobicoke i East York, el Metropolitan Toronto, i que es troba a l’W del riu Humber.
Albinyana

La plana del Penedès, amb Albinyana al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb el Camp de Tarragona.
Situació i presentació El municipi d’Albinyana és situat a l’W de la comarca, a la rodalia de les Serres de Ponent El terme limita al N amb la Bisbal del Penedès i l’enclavament de l’Albornar, que pertany al terme de Santa Oliva, al NE amb el terme de Banyeres del Penedès, a l’E amb Santa Oliva, al S amb el Vendrell, a l’W amb Bonastre i al NW amb el terme de Masllorenç El terreny és accidentat, sobretot al N i a l’W, on s’assoleixen les altituds majors a la serra del Quadrell 408 m Els terrenys són predominantment calcaris, si bé es troben algunes vetes…