Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…

La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona…

Tenia un recorregut de 860,4 km, que calia fer en dues etapes entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloïen el pas pel sud del Llenguadoc Era destinada a automòbils de turisme i de gran turisme, i era puntuable per als campionats d’automobilisme de Catalunya, de França i per als del migdia i sud-oest de França L’any 1965 s’organitzà per darrer cop L’any 2017, el RACC organitzà el Rally Catalunya Històric – Trofeu Dues Catalunyes, una competició de dos dies per carretera tancada i circuit, amb sortida i arribada a Barcelona, i que passa per Perpinyà, que vol recordar les…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’…

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants

Fou autor de quatre vidrieres — perdudes — per a la sala del Consell de Cent de Barcelona 1415 i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt 1411 i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria 1412-14, conservades en part El 1426 encara treballava a Cervera

Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el seu marit…