Resultats de la cerca

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK Lliga

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

Migcampista Iniciat al Sabadell, formà part del conjunt vallesà durant quasi tota la trajectòria esportiva, des del 1977 i durant quinze temporades Fou cedit al Tenerife la temporada 1980-81 mentre feia el servei militar Debutà a primera divisió a l’agost del 1986 i jugà 54 partits La temporada 1992-93 jugà al Terrassa, on es retirà

Competí pel FC Barcelona a partir de la dissolució de la secció d’hoquei de la Societat Sportiva Pompeia Com a atleta, es proclamà campió de Catalunya en 100 m 1924, 1925 i en 200 m 1924, i d’Espanya en 200 m 1924 Establí diverses plusmarques catalanes, tant en l’hectòmetre com en el doble hectòmetre, i una d’estatal en 200 m Disputà aquestes dues proves i el relleu 4 × 100 m als Jocs Olímpics de París 1924 Pel que fa a l’hoquei sobre herba, presidí l’Associació d’Hoquei de Catalunya 1918, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i guanyà el Campionat de Catalunya 1931 amb el Barça, on…

Davanter, s’inicià al Club Turó i després jugà al Centre d’Esports Sabadell, el Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya i un d’Espanya de segona divisió 1950, i el Reial Club Deportiu Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Campionats de Catalunya 1951, 1952, 1953 i dos d’Espanya 1951, 1954 Durant la dècada de 1970 fou membre del Comitè d’Hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge i de la junta directiva del Club Esportiu Laietà

Davanter Fitxà pel Reus Deportiu 1967-85, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà tres Copes d’Europa 1970, 1971, 1972, una Recopa d’Europa 1984, quatre Lligues 1970-73, quatre Copes del Rei 1970, 1971, 1973, 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Monza italià 1985-87 i tornà al Reus Deportiu, on jugà la temporada 1987-88 i penjà els patins Fou 103 cops internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món 1976 També assolí tres Campionats d’Europa júnior Com a directiu, ha estat vicepresident del Reus Deportiu 1988-91 i, des del 1995, de la…

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de Josep Lorente,…

Davanter format al CP Tordera, on jugà durant vint anys repartits en tres etapes diferents També milità al Tenerife HC, el Liceo de la Corunya 1982-84, el HC Monza italià 1985-86, el CP Jonquerenc i el CH Lloret En l’àmbit de clubs conquerí una Lliga 1983, una Copa del Rei 1984 i una Copa de la Cers amb el CP Tordera 1985 Fou màxim golejador de la Lliga la temporada 1978-79 Amb la selecció espanyola absoluta, conquerí el Campionat d’Europa de Barcelona 1979 Després de penjar els patins, a la dècada del 2000 dirigí el CP Vic una temporada, CH Mataró dues temporades i CH Blanes dues temporades…